Multilingual Folk Tale Database


Ananse eni Akekrehemaa

L'aranya i la tortuga Era aranha e era tartauga
Elisabet Llopart Aitor Fuentes Parés
Catalan Occitan
Un dia, l'aranya Anansi va recollir algunes verdures molt grosses i saboroses del seu jardí. Un dia, era aranha Anansi coelhec quauques verdures fòrça grosses e sabroses deth sòn jardin.
Les va coure amb molta cura i feien molt bona olor. Les codec damb plan de suènh e hègen plan bona flaira.
No podia esperar per seure i menjar. No podie demorar entà sèir e minjar.
Just en aquell moment algú va trucar a la porta. Just en aqueth moment quauquarrés truquèc ena pòrta.
Era la Tortuga, que havia estat viatjant tot el dia i estava molt cansada i tenia molta gana. Ère era Tortuga, qu'auie viatjat tot eth dia e ère plan cansada e auie fòrça hame.
"Hola, Anansi", va dir la Tortuga. " "Òla, Anansi," diguec era Tortuga. "
He estat caminant durant tant de temps, i he sentit l'olor de les verdures més delicioses que he olorat mai. È caminat pendent tant de temps, e è sentut era flaira des verdures mès delicioses qu’aja aulorat jamès.
Series tan amable de compartir el teu menjar amb mi?" Series tan amabla de partir eth tòn minjar damb jo"?
Anansi no s'hi podia negar, perquè al seu país era costum compartir el menjar amb els visitants. Anansi non se i podie negar, perque en sòn país ère costum partir eth minjar damb es visitaires.
Tot i així, no estava molt contenta, perquè Anansi era una mica cobdiciosa i volia totes les verdures delicioses per a ella sola. Totun, non ère plan contenta, perque Anansi ère un shinhau cobdiciosa e volie totes es verdures delicioses entà era soleta.
Així doncs, Anansi es va posar a pensar i se li va acudir un pla. Atau donques, Anansi se metec a pensar e se li acudic un plan.
"Si us plau, entra, Tortuga. "Se vos platz, entre, Tortuga.
Seria un honor tenir-te com a convidat aquesta nit. Serie un aunor auer-te coma convidat aguesta net.
Seu, aquí tens una cadira, i serveix-te. " Sete aciu qu’ as ua cagira, e servís-te. "
La Tortuga va entrar i va seure, però quan estava a punt provar la verdura, Anansi va cridar: "Tortuga, no saps que no es pot seure a taula amb les mans brutes?" Era Tortuga entrèc e seiguec, mès quan ère a punt de provar era verdura, Anansi cridèc: "Tortuga, non sabes que non se pòt sèir ena taula damb es mans lordes?"
La Tortuga es va mirar les mans i va veure que les tenia molt brutes. Era Tortuga se guardèc es mans e vedèc que les auie plan lordes.
Havia estat caminant tot el dia i no havia tingut l'oportunitat de rentar-se les mans. Auie caminat tot eth dia e non auie agut era oportunitat de lauar-se es mans.
Aleshores la Tortuga es va aixecar i va anar al riu a rentar-se-les. Alavetz era Tortuga se lheuèc e anèc entà eth arriu a lauar-se-les.
Va fer el camí cap a la casa a poc a poc, com totes les tortugues, i quan va tornar Anansi ja havia començat a menjar. Hec eth camin entà era casa pòga poc, coma totes es tartaugues, e quan tornèc Anansi ja auie començat a minjar.
"No volia que la verdura es refredés, així que he començat", va dir Anansi. " "Non volie qu'era verdura se heiredés tanlèu qu'è començat", didec Anansi. "
Però, si us plau, seu Tortuga". Mès, se vos platz, sète Tortuga".
La Tortuga es va asseure de nou i va servir-se la verdura, però de nou Anansi li va dir: "Tortuga, no m'has sentit? Era Tortuga se setièc de nau e se servic era verdura, mès de nau Anansi li didec: "Tortuga, non m'as escotat?
No és de bona educació seure a la taula amb les mans brutes!" Non ei de bona educacion sèir ena taula damb es mans lordes!”
Va mirar cap avall i va veure que les seves mans tornaven a estar brutes, ja que que les havia fet servir per tornar a la casa. Guardèc entà a baish e vedèc qu'es sues mans tornauen a èster lordes, ja que les auie de bessonh entà tornar ta casa.
Així que va caminar cap al riu una vegada més. Tanlèu que caminèc entà er arriu un còp mès.
I, aquesta vegada, quan va tornar va tenir la precaució de caminar sobre l'herba per no embrutar-se les mans. E, aguest còp, quan tornèc auec era precaucion de caminar sus era èrba entà non enlordir-se es mans.
Però quan va arribar a la taula, Anansi ja s'havia acabat la verdura tan bona i no en quedava gens. Mès quan arribèc ara taula, Anansi ja s'auie acabat era verdura tan bona e non ne demoraue bric.
La Tortuga es va quedar mirant Anansi i després va dir: "Gràcies per compartir el teu menjar amb mi. Era Tortuga se demorèc en tot guardar Anansi e dempús didec: "Gràcies per partir eth tòn minjar damb jo.
Si alguna vegada véns a prop de casa meva, si us plau, permetem retornar-te el favor". Se bèth còp vies apròp de casa mia, se vos platz, permitisme tornar-te eth favor".
Després va caminar lentament cap a fora i va seguir el seu camí. Dempús caminèc lentament entà dehòra e seguic eth sòn camin.
Van passar els dies i Anansi va pensar més i més en el menjar que la Tortuga li havia ofert. Passèren es dies e Anansi pensèc mès e mès en minjar qu'era Tortuga li auie aufrit.
El seu interès per sopar gratis no parava de créixer i, finalment, no ho va poder suportar més. Eth sòn interès per sopar gratis no arturaue de créisher e, fin finau, no ac podèc suportar mès.
Es va posar en marxa per anar a casa de la Tortuga. Se metèc en marcha entà anar ta casa dera Tortuga.
Quan hi va arribar, just a la hora del sopar, la Tortuga prenia el sol a la vora d'un riu. Quan i arribèc, just ara ora deth sopar, era Tortuga prenie eth solei ath costat d'un arriu.
La Tortuga va aixecar els ulls, el va veure, i va dir: "Hola, Anansi, has vingut a compartir un sopar amb mi?" Era Tortuga lheuèc es uelhs, lo vedèc, e didec: "Òla, Anansi, as vengut a partir un sopar damb jo?"
"Oh, sí, i tant!" "Oh, òc, e tant!"
va dir Anansi, que tenia molta i molta gana. didec Anansi, qu'auie fòrça e fòrça hame.
La Tortuga es va capbussar sota l'aigua per anar a casa seva i parar la taula per sopar. Era Tortuga se capbusèc dejós dera aigua entà anar a casa sua e arturèc era taula per sopar.
De seguida va tornar a sortir a la superfície i li va dir: "La taula ja està parada i el menjar està a punt. De seguida tornèc a gésser ara superfície e li didec: "Era taula ja ei arturada e eth minjar ei en punt.
Si us plau, segueix-me, Anansi". Se vos platz, seguís-me, Anansi".
I aleshores es va submergir sota l'aigua i va començar a menjar lentament. E alavetz se submergic dejós dera aigua e comencèc a minjar lentament.
Anansi es va llançar a l'aigua, però no va poder arribar fins al fons del riu. Anansi se lancèc ara aigua, mès no podec arribar enquiath hons der arriu.
Va intentar nedar cap al fons, però era tan lleugera que el seu cos pujava de nou a la superfície. Sagèc de nadar cap ath hons, mès ère tan leugèra qu'eth sòn còs pujaue de nau ena superfície.
Va intentar bussejar i nedar d'esquena. Sagèc de bussejar e de nadar d'esquia.
Després, va saltar amb totes les seves forces, però no hi havia manera d'arribar fins al fons del riu. Dempús, sautèc damb totes es sues fòrces, mès no i auie manèra d'arribar enquiath hons der arriu.
Mentrestant, la Tortuga menjava a poc a poc. . Mentretant, era Tortuga minjaue pòga poc.
Anansi no estava disposada a renunciar a menjar gratis, i es va posar a pensar a veure com s'ho podia fer. Anansi no ère dispausada a renonciar a minjar gratis, e se metèc a pensar a veir com s'ac podie hèr.
Finalment, va tenir una idea. Fin finau, auec ua idèa.
Va començar a agafar pedres i roques, i se les va ficar a les butxaques de la jaqueta. Comencèc a préner pèires e ròques, e se les hiquèc enes pòches dera giqueta.
D'aquesta manera, quan es va ficar a l'aigua es va enfonsar fins al fons i va poder seure a taula. D'aguesta manèra, quan se hiquèc ena aigua s'enfonsèc enquiath hons e podec sèir en taula.
La taula estava plena de menjar boníssim. Era taula ère plia de minjar boníssim.
Anansi no es podia creure la quantitat de menjar que tenia davant i no podia esperar per començar. Anansi non se podie creir era quantitat de minjar qu'auie deuant e no podie demorar per començar.
Però tan bon punt va fer el primer mos, la Tortuga va deixar de menjar i va dir: "Al meu país no portem jaqueta a la taula. " Mès tanlèu hec eth prumèr mos, era Tortuga deishèc de minjar e didec: "En mèn país non portam giqueta ena taula. "
Anansi va veure que la Tortuga s'havia tret la jaqueta abans de seure. Anansi vedec qu'era Tortuga s'auie trèt era giqueta abantes de sèir.
Anansi es va començar a treure la jaqueta, i tan aviat com se la va treure de les espatlles, va sortir disparat cap a la superfície. Anansi se comencèc a trèir era giqueta, e tan lèu com se la treiguec des espatles, gessec tirat cap ara superfície.
Va posar el cap dins de l'aigua i va veure com la Tortuga, allà baix, gaudia lentament d'aquell banquet meravellós. Metec eth cap laguens dera aigua e vedec com era Tortuga, aquiu baish, gaudie lentament d'aquera taulejada meravelhosa.


Change: Change: