Folk Tale

Le sanssue e 'l borgno

AuthorEdoardo Calvo
Book TitleFavole Morali Scritte in Terza Rima Piemontese
Publication Date1843
LanguagePiedmontese
OriginItaly

A l’era ant la stagion che 'l Soul bujent A brusa la sicoria e i barbabouch , E tutti a scapo a l’ombra, e serco ’l vent Un pover borgno vej e patalouch , Noujà dal gran calor e tormentà Dal mosche e dai tavan, tutt a tatouch Andava apres disnè darè d’soa cà, Dov’j’era una bialera, e un sit ombrous, E là s’strojassava e piava d’fià ; E bin che chiel a fussa timourous, Savend d’esse sicur d’nen esse vdù A piava soëns d’ij bagn bin delissious. Un dì-fra-j’aitri, essend là patanù, Ass sent morde le gambe , e dè d’pssion, Pi fort d’lò ch'a l’aveissa mai sentù.

Cos-e-sò ? chielo ch'mord ?..... tutt’ a taston, Treuva ch’a son de baboje an forma d’pess, Ch’ a dvento curte e lunghe a l’occasion : Quantunque a l’abbio faje un po’ d’ribress , Ai dis..... soure baboje lassè-stè, Voulì rusieme viv sì bele adess ? Una sanssua ai rispond : lassene fè : Noi i tirouma nen, che 'l sang già guast, Pr-tan ch’i deurve j’oeui, peusse scciairè, Noi aitre i conoussouma dall’ anast Dov’a j’e d’sang cattiv, e nostr’istint A lè̀ d’ sagnè la gent com’ i poulast. 'L Borgno sentiend lò, l’è stà convint, E subit ai rispond : s’ a l' è così Soure baboje, ij prego a deje drint; Ch’a ciucio pura tan ch’ai fa piasì, Basta con lò mi peussa deurvì j’oeui, E vdde ancour na vota ’l soul d’mesdì. Dì rest i’m’raccomando , perchè peui A l’ abbio discression an sul rifless , Che i son un om d’età, pare d’sett fieui. Ste Boje ch’ero veuide già da un pess (E tanto-pì ch’a vnío da lontan ), A son virassie antorn sensa ribress A l’han ciucià sto Borgno fin a tan, Ch’a comensava già tnì ;l col pr stort, E ch’a argrignava ’l gambe, e i di dle man.

Allora 'l pover Borgno tutt smort Ai dis : pr carità ciuciè papì : Lasse ch’ i pia d’ fià son quasi mort ; I m’ avi lusingà d’ feme guarì , D’ rendme la vista, e 'lveme ’l sang cativ : Ma voi lo tire tutt fin ch’ai n’e pì; Aveime compassion, lasseme viv : Possibil ch’i sie peui tant afamà , Gh’i veuje vdme d’pianta a l’ablàtiv ! I l’era dai tavan perseguità : Le mosche am tormentavo e ’lvavò d’peis, Ma pur tant a l’avío un po’ d’pietà! Voi-aitre i se taccante coum’la peis, I rusie tant ’l maire com ’l grass : Mangerie ’l bin d’sett Gesie an dontrè meis. Così parlava ’l Borgno ant coul paciass ; Ma j’ aitre fasend finta d’nen sentì Lo seguito a ciucè sensa ambarass. A l’ era verament lì pr murì : E j’ aitre a seguitavo... a segno-tàl, Ch’appena l’ha avù d’fià pr podei dì : Pietà soure baboje ch'am ven mal ; Ch’am crdo, ch’i’ son mort, i’son dstiss, L’ ai pi nen d’ sang da empì mes un bocal. Diffatti a s’ e argrignasse com’ n’ ariss, A le restà convuls , e strepitand , A j'ha schissaje mese ant col mojiss.

Sta Favola ch'i lese an sghignassand, Veul dì ch’venta guardesse da coui tai, Ch’ a vivo pr 'l mond an criassand Balsamo e sparadrap pr tuti i mai.


Text viewBook