Folk Tale
Lo Príncep Mut
| Author | Francesc Maspons i Labrós |
|---|---|
| Book Title | Cuentos populars catalans |
| Publication Date | 1885 |
| Language | Catalan |
| Origin | Spain |
O ho eran , que s' van prometre, que si l'un tenia
un fill y l'altre una ſilla , los casarían .
Vingué l' temps que l' un tingué un noy y l'altre una
noya, y contents tot era dir á n'aqueixos mentres crei-
xian :
-Lo teu promés es lo fill del rey .
Y la noya responía:-Bé, ja n ' só contenta .
-La teva promesa es la filla del rey.
Mes lo noy no tornava resposta .
-¡Ay, Senyor! potser será mut.
Y tornavan :
-Lo teu promés es lo fill del rey.
Y la noya responía : - Bé; ja n ' só contenta .
-La teva promesa es la filla del rey .
Mes lo noy no tornava resposta .
-¡Ay, Senyor! potser será mut.
Y vejent que may deya res, enviáren un missatge á
l' altre rey , dihentli que ja podía casar ab qui volgués la
filla , donchs lo seu fill era mut, que gota no parlava.
Y l' altre rey 'ls contestá, que si era aixís ja 'ls tornava
la paraula .
Llavoras los pobres dels seus pares, tots desconsolats ,
deslliberáren ferlo anar per lo mon , perque aixís veyent
forsa cosas novas potser esrahonaría. Li apariáren un bon caball, lo encomapäret. á un criat у lo noy marxa .
Pe'l camí, lo crial tot era preguntarli cosas pera que
enrahonés;mes"Id príncep may tornava resposta. Per fi
tant y tant perſidiejá, que l' príncep tot cremat al pre
guntarli iz altre : -¿Qué es aixó? -¿Qué es aixó ?
Un pi. - Va contestar.
Éc criat se posá boig d'alegría .
-Entornémsen á casa que 'ls reys tots s' alegrarán
quan sápigan que enrahonéu .
Mes lo príncep , que no li convenía entornársen á casa,
li diu :
-Si'ls pares t'han donat cent onsas pera que m ' fesses
parlar, jo t'en donaré duascentas, si dius que no en rahono .
Lo criat hi vingué bé y continuaren llur camí fins que
fóren a la ciutat dels pares de la princesa.
Se ſican cap endintre y al ser en un carreró estret , lo
príncep que veu una vella y li diu:
—¿Velleta , bona velleta , com ho podría fer pera entrar
á veure la princesa?
Y la vella que li diu :
-Feste fer una ſilosa de plata y t' posas á mercarla per
sota sa finestra , y quan te digan quánt ne vols, respon :
-- Sols poderli besar un peu .
Lo noy que va á un argenter y li encomana que li fés
una ſilosa de plata , que no n'hi hagués cap de més ben traballada.
Lo argenter que la fa y quan la tingué llesta la entrega
al noy, qui s ' vesteix de marxant y comenså de passar
amunty avall per sota la finestra del palau de la prin cesa .
-¿Qui m ' vol comprar aquesta filosa ? ¿ Qui m ' vol
comprar aquesta filosa?
La princesa que ho sent y diu á la seva cambrera :
-Ves, mira quina filosa es.
La cambrera treu lo cap a la finestra , veu la filosa
que era tantbonica y diu á la princesa :
-- ;Ay princesa , quina ſilosa tant bonica ! llú tota com
una estrella .
-Donchs, vesla á comprar .
Baixa la cambrera, surt al carrer y crida al marxant.
-Ey, marxant, ¿quánt ne voléu d'aqueixa filosa ?
-No pas or ni plata .
-¿Y donchs?
-Besar los peus de vostra dama.
-¡Ay, desvergonyit! si l' rey ho sabía vos penjaría .
-No té altre preu .
La cambrera se n ' va cap á dalt y la princesa que li diu :
-¿Quánt ne demana ?
- ;Ay, princesa ! sols la vol donar si’us pot besar los
peus.
–Aixó si que nó, per ma vida:
Y l' príncep torna á cridar:
-¿Qui m ' compra una filosa?
La cambrera torná á sortir á la finestra y alvéurela tant
bonica , que relluhía com una estrella , diu :
-Princesa , jo si fós de vos la compraría .
—No, per ma vida.
- ;Si es tant bonica ! Ja 'us descalsaré jo y será cosa
aviat llesta ; en sustancia per besarvos los peus; podreu
tenir una filosa com cap altra .
La princesa per ſi va consentirhi. Allavoras la cam
brera baixa al carrer, crida al marxant, aquest pujá , besá
los peus á la princesa y va entregar la filosa .
Quan ho hagué fet, lo príncep se n'torná á veure la
vella ,
Velleta, bona vella , ja só fet lo que váreu dirme;
¿cóm ho podré fer pera veure a la princesa un'altra ve
gada?
La vella que li diu :
-Feste fer un fús tot d'or, y quan lo tingas, te n ' vas
al palau del rey y sota la finestra de la princesa comensas
á dir: —¿Quim'compra aquest fús d'or? -Yquan baixen
á comprártel, digas que no l' vols donar sino per preu
de un petó y una abrassada de la princesa .
Lo noy que se n ' vá á casa un argenter y li encomana
que li fassa un fús tot d'or, que no n'hi hagués cap altre
de mellor en tota la terra .
L'argenter se posa á traballar y quan lo tingué fet, lo
entrega al príncep, qui s' vesteix de marxant y se n ' va
cap a la finestra de la princesa y comensa á dir:
-¿Quim ' compra aquest fús tot d'or ?-¿Quim'com pra aquest fús tot d'or?
La cambrera que ho sent y com era tota curiosa , surt á
la finestra y veu aquell fús que semblava un sol; ella que
se n ' va á la princesa y li diu :
-¡Ay, princesa ! quin fús tant bó y relluhent que ven
aquell marxant; es tot d'or, que sembla un sol al mitj del día .
-Bé, ves á veure quántne vol.
La cambrera que baixa al carrer y crida:
-Ey, marxant, ¿quánt ne voléu d'aquest fús?
-No pas or niplata .
-¿Y donchs qué?
-Un petó y una abrassada de la princesa.
-¡Ay, desvergonyit! si lo rey ho sabía , vos enfor caría .
-No l' vull donar per altre preu .
La cambrera se n ' va a dalt y la princesa que li dir :
-¿Quánt ne demana?
-Sols un petó y una abrassada de vos, princesa .
- Aixó si que nó, per ma vida .
Y l’ príncep torná á cridar:
-¿Qui m ' compra un fús tot d'or?
La cambrera surt altra volta á la finestra y al veure lo
fús tantbonich , que semblava un sol al mitj del día , diu
á la princesa :
- Princesa , jo si fós de vos lo compraría ; ¿ qué n'faréu
de una filosa sola , si sense fús no potservirvos?
- No, per ma vida.
-En sustancia per un petó y una abrassada, ningú ho
veurá y es cosa desseguida llesta . ¡ Es tant relluhent y
bonich !
La princesa hi va caure y diu á la cambrera que vaja á
buscarlo .
Allavoras, la cambrera se n ’ baixa al carrer y crida al
marxant; lo fa pujar, aquest dona un petó y una abras
sada á la princesa y entrega lo fús.
Quan ho hagué fet, lo príncep se n ' torna á veure la
vella .
-Velleta, la bona vella , ja só fet lo que váreu dirme;
¿ cóm ho podré fer pera tornar á veure a la princesa un'al
tra vegada?
Y la vella que li diu :
-Vés á casa lo mellor argenter y feste fer uns aspis
tots d'or y plata , ab un brillant á dalt y al voltant tot
de pedras viroladas, y quan lo tingas fet, te n ' vas sota
l' palau de la princesa á cridar quí vol comprarlo y no
l' dongas sino per dormir una nit ab ella .
Lo príncep se n ' va al mellor argenter y li encomana
que li fassa uns aspis tal com li havia dit la vella y quan
los té, se posa sota la finestra de la princesa y comensa á
cridar :
-¿Qui m ' compra uns aspis tots d'or y plata? ¿Qui
m ' compra uns aspis tots d'or y plata ?
La cambrera que ho sent y desseguida surt á la fi
nestra .
-¡Ay, princesa ! quins aspis més bons, son tots d'or y
plata, ab un gros brillant almitj y tot al voltant de pe
dras viroladas. ¡Compréulo !
- ;Bé! ves á veure quánt ne vol.
La cambrera que se n ' baixa al carrer y crida al mar
xant.
-Ey, bon home, ¿quántne voléu d'aquestos aspis ?
Y ell que diu : No pas or ni plata .
-¿Donchs, qué?
--Dormir una nit ab la princesa .
-¡Ay, desvergonyit! si l' rey ho sabía, vos penjaría .
-No 'ls dono per cap més preu.
La cambrera que se n ' puja cap a dalt y la princesa li diu :
—¿Quántne demana?
-Sols los vol donar per dormir una nit ab vos, prin
cesa .
-Aixó si que no ho faré per vida mia .
Y l' príncep desde baix torna á cridar :
-¿Qui m ' compra uns aspis tots d'or y plata , ab un
brillant al mitj y tot de pedras viroladas ?
La cambrera treu lo cap altra volta á la finestra y al
veure aquells aspis , diu :
- Jo si fós de vos , princesa , los compraría .
-No, perma vida.
-- ;Si son tant bonichs! semblan un cel en nit estre
llada; ¿qué n ' feu de un fús y una filosa, si no teniu as
pis? Compréulos, princesa . Si de cas, donarém dormitori
almarxant y no l’ despertarém fins al ser al demàalmatí
quan tinga d ' anársen .
-Bé, donchs cómprals.
La cambrera se n ' baixa al carrer, crida al marxant, lo
fa pujar á dalt y la princesa li compra ' ls aspis.
A la hora de sopar van guarnir un dormitori y l' van
donar al príncep, mes aquest se n'adona y va llensarlo
pe 'l detrás de la cadira, y com era prou traydor va fer
veure que s'adormía .
Quan lo creguéren adormit, princesa y cambrera lo van
agafar y lo van ticar al llit de la primera, en lo quin ella
també s'hi fica .
Al endemà al matí, lo príncep demaná á la princesa
que li dongués un collaret de perlas que duya y la prin
cesa n'hi feu mercé. Se despediren y l príncep , acom
panyat del criat, se n ' torná á casa seva.
Quan va arribarhi, los seus pares tot fou preguntar al
criat si havía conseguit que lo príncep enrahonés;mes lo
criat los hidigué que nó, y aquells tornáren á quedar
tots tristos .
Al cap de un quant temps, los reys, pares de la princesa ,
enviáren á dir als del príncep quela seva filla havía agafat
una gran tristesa y tractavan de casarla , pera lo qual ha
vían concertat bodas ab un marqués , y que 'ls convi.
davan .
Los reys tractáren d'anarhi, mes diguéren: -¿qué n '
farém de durhi al príncep si es mut y encara servirá de
més pena? Així es , que vingut lo día , se n'anáren a las
bodas de la princesa y deixáren al príncep sol á casa .
Mes aquest, quan va veure que aquells se n'havían
anat, s'habilla del mellor vestit que tenía, pujá á caball
y arriba al palau de la princesa quan tots los convidats
eran á taula, los qui se n’estranyaren molt, donchs ja
sabían que era mut, y més que tots , los seus pares, que
n'haguéren brau disgust per la pena que'ls dava.
Los pares de la princesa l' agassajáren com per corte
sía 'ls pertocava y continuáren lo dinar ab tota alegría ,
fins que fóren á las postres que s' comensáren las ende vinallas .
Cadascú digué la seva, ab gran broma de tothom , ý
quan toca al príncep , lo anavan á deixar pera passar al
que seguía , mes lo príncep s'alsa y diu :
-Unamatinada
vaig sortí á cassa;
vaig tirá á una pessa,
la vaig mata ;
ella va escaparme,
sols la pell medeixá.
Y s' treu lo collar de perlas que li havia donat la prin
cesa , en mitj de la admiració de tothom , del gran goig
dels seus pares, de la alegría de la princesa que absolu
tament no sabía lo que li passava y que estava tota roja
de vergonya .
Mes quan los pares de la princesa s'adonáren del collar
y coneguéren que era l' de la seva filla , ho comprengué
ren tot y desfent las bodas del marqués, la casáren ab lo
príncep, ab gran contentament dels respectius pares que
se'ls realisaya sa promesa antigua y encara més del prín
cep y princesa , que fóren felissos per tots los anys de la sua vida .
Text view • Book