Folk Tale
Lo Lleó
Translations / Adaptations
| Text title | Language | Author | Publication Date |
|---|---|---|---|
| The Wounded Lion | English | Andrew Lang | 1897 |
| Author | Francesc Maspons i Labrós |
|---|---|
| Book Title | Cuentos populars catalans |
| Publication Date | 1885 |
| ATU | 444* |
| Language | Catalan |
| Origin | Spain |
manant caritat. Va arribar a una casa de pagés
y 'ls hi va dir si la volían llogar, y l’amo la va
llogar pera guardar bous.
La noya se n ' va anar cap a las pradas, y un día que
hi era , va sentir uns grossos gemechs com si fóssen de
persona .
Ella que se n ' va cap al indret hont sortían y troba un
lleó ajegut a terra que era l' qui'ls donava.
¡Podéu contar quina por va agafar !mes lo lleó se la mi.
rava ab uns ulls tant compassius que semblava cridarla ,
y ella s'hi va aná acostant , acostant, fins que va veure
que tenía una grossa punxa clavada en un peu . Ella que
li arrenca y ab lo devantal y herbas li cura la ferida y li
embolica; lo lleó tot content se va alsar y de la manera
com podía li va donar las gracias .
La noya tota contenta se n ' va anar cap a las pradas
hont pasturavan los bous, mes no n'hi trobá cap. Busca
d'aquí, busca d'allà , en cap manera va trobarlos.
Tota plorosa se n ' va anar a casa seva y l’ seu amo la
va renyar molt, com que fins va pegarli , y li va dir
-Bé; ara guardarás los bens.
La noya se n ' va anar ab lo remadet y cada día 'ls
anava á pasturar al bosch .
Alcap del any, punt per punt, que havia trobat lo
lleó , va tornar á sentir unsgrossos gemechs com si fossen
de persona. Ella que se n ' va cap al indret d'ahont ei
xían у troba al meteix lleó ajegut á terra ab una grossa
ferida a la cama.
Allavoras ja no tingué tanta por y se n'hi aná tota de
pressa , li cura la ferida, li lliga ab lo devantal y l' lleó li
mostrá á la seva manera lo seu agrahiment.
Ella que se n ' torna cap al remat, mes ja no troba cap
be; busca d'aquí, busca d'allà , en cap manera va tro
barlos.
Tota desesperada se n ' va anar a casa seva, hont l'amo
la renya molt y ſins va pegarli.
-Bé, li va dir; d'aquí endavant guardarás los porchs.
La noya al endemá se n ' dugué 'ls porchs cap a las al
zineras, y cada día 'ls hi duya, y 'ls porchs s'engreixavan
d'alló més.
Héus' aquí que al cap de un altre any, punt per punt,
sent uns g -mechs com si fóssen de persona; ella que hi
corre y veu lo meteix lleó tot malmés, atravessat per tots
costats, que no s' podía moure .
S'hi va acostar, y ab molta pena y traball va curarli to
tas las feridas, una per una, y quant estigué llesta , lo lleó
li doná las gracias y li demana que s' quedés ab ell ; mes la noya va agafar por y li digué que no .
Se n ' va anar cap allíhont tenia los porchs y ja no n'hi va trobar cap .
¡Podéu contar lo seu desespero ! se va posar á plorar , y
no gosant entornársen á casa seva , se n ' va anar bosch
endins, bosch endins, fins que se li feu fosch .
Tota espantada, se va enfilar dalt de un arbre, y
de una estona sentí passos y vejé un jove hermosíssim que
al cap
anava cap allí d'hont era . Y quan hi fou aprop , alsá una
roca y s ' fica dintre d ' ella .
La noya va pensar: «no ť mourás d'aquí fins que sa
brás quí es y l’ veurás surtir.)
Espera qu'espera, l'endemá,al últim se va alsar la roca y de dintre va eixir un lleó .
Quan aqueix fou fora , la noya que baixa de dalt del ar
bre, alsa la roca, se ſica á dins y veu una casa molt bo
nica. Ella que la escombra y neteja , la arregla tota , troba
una cuyna ab molt bonas viandas, s'hi fa dinar y se n'va
altra vegada cap a dalt del arbre.
Al arribar al vespre , veu lo meteix jove que arriba, alsa
la roca y s' fica á dintre .
Al endemà almatí surt lo lleó, y tot era mirar per tots
costats, mes no va veure á ningú y se n ' va anar.
La noya baixa del arbre y feu lo meteix del día avans,
y aixó dura tres días y la noya li arreglava y li endressava
tot. Al últim , al cap dels tres días la noya s' va determinar
de saber lo que alló era , y á la nit, quan vingué lo jove,
ella que baixa del arbre y li pregunta quíes.
Lo jove ne va estar tot content y li va dir que ja s'pen
sava que era ella qui cada día li arreglava tot y li endres
sava la casa , mes que may la veya enlloch . Que ell era
un príncep á qui un gegantmolt poderós havía encantat ,
permetentli sols de nit tornarse home, y tenintlo de día
subjecte ab forma de lleó , que era l' qui ella havía curat,
y que aquell gegant era qui li havía robat los bous, los
bens y 'ls tocinos , cada una de las tres vegadas, enfadat perque havia fet alló .
La noya que li diu :
-¿Cóm ho podrém fer pera desencantarte ?
Y ell que li torna de resposta , que era molt difícil, que
sols podia lograrse tenint una trena de cabells de una filla
de un rey , filarla y després teixirne un vestit pera lo ge
gant, que habitava allí dalt de aquella montanya tant y
tant alta .
La noya que li diu :
-Bé, ja men'aniré a la ciutat del rey fins que la seva
ſilla m ' llogue per criada.
Tots dos se despediren, y ella que se n ' va á la ciutat
del rey y comensa á cridar:
-¿Qui m ' vol llogar per minyona? ¿Qui m ' vol llogar
per minyona ?
Mes no s' volgué llogar ab ningú ſins que hi aná una cambrera de princesa .
Y li va preguntar qué sabíaf er, y la noya li va dir, que
poca cosa ,
-Dönchs te llogarém per fregona.
Se n'anaren cap al palau , y ella que va portarse molt
bé,sempre ben llesta y ben neta y endressada. Tots los del
palau la alabavan, y héuse aquí que arriba a oidos de la
filla del rey , y aquesta la crida aprop seu y un día s' va
fer pentinar per ella .
Y tenía una cabellera molt hermosa y llarga, y la noya
ho feu molt bé, y al cap de uns quants días de pentinarla ,
ella que li diu , que s' tindría de deixar tallar una trena.
La filla del rey li digué que nó, mes ella va perſidiejai
molt y molt y li va demanar per quina cosa se la deixar'a tallar y la filla del rey li va dir:
sols per casarme ab un príncep ben guapo .
La nnya que li diu que li deixe tallar la trena que ella
fará que s' case ab un príncep; donchs encara que estimava
molt aljove, pensa que may s'hi podría casar per ser tant
pobre.
La filla del rey se deixá tallar la trena, y la noya la des
fá , cabell per cabell, la ſila y ne fa un vestit que ni pas de
seda de tant fí y llustrés, y lo porta al jove.
Aquest, tot content, li diu que lo porte al gegant,mes
que un tros lluny, avans de serhi, cride q :le li porta un
vestit de cabells de una princesa, ó si no la mátaría.
La noya se n'va, puja montanya amunt, y quan es
-Per res ,
gayre bė á dalt , li surt lo gegant, qui la volía matar; mes
ella lidiu que li porta lo vestit y la deixá passar fins al seu
castell .
S'emproba lo vestit, mes aquest li era una mica curt y
no va volerlo ; la noya se n ' torna tota desesperada cap al
palau del rey .
Y al endemá, quan pentinava á la princesa , li demana
que li deixe tallar un'altra trena. La filla del rey li va dir
que no, mes tant y tant perſidieja la noya, que li va dir
que sí, pero que era ab condició de casarse ab un príncep.
La noya li va dir que ja ho miraría, y tota contenta se
posá á destriar los cabells de un á un y á filarlos, y quan
n'estigué llesta, allarga lo vestit del gegant y va portarli.
Lo gegant va emprobársel, y veyent que li venía bé, ne
va estar content. La noya que li diu que en preu ne vol
lo desencantamentdel jove.
Lo gegant primer li va dir que no, mes per fí va acce
dirhi, dihentli que per ferho, ella meteixa tenía de matar
al lleó , trinxarlo ben bé, y ben menut, cremarlo y llensar
las cendras á l' aygua, y d'aqueixa n'sortiría salvat lo jove .
La noya se n ' va anar plorant perque tenía por que
l' gegant no la hagués, enganyada y no servis alló més
que pera matar al príncep .
Ho va dir á n'aquest, y aquest li va dir que ho fés, y
ella que agafa un ganivet, y almatí, quan lo jove tornava
á ser lleó , lo mata , lo trinxa ben bé, lo crema y tira las
cendras á l’ aygua, y aixís que ho anava fent, n'anava
surtint la figura del príncep , hermos y jove que dava goig
de veure .
Lo jove n'estava tot content y diu á la noya que s'hi
vol casar, mes la noya li contesta tota trista que no potser perque té de cumplir la paraula que havia donat a la
princesa , de que en preu de sas trenas faria que s'casés ab
un príncep .
Llavoras ell que li diu :
-Si es la princesa , déixaho córrer, vina ab mí.
Ells dos que se n ' van cap al palau del rey y quan hi
son y los reys y la princesa véuhen al jove, n'estiguéren
tots contents perque era l' seu fill y germá, que un ge
gant feya molt temps que havia encantat y no sabian hónt era .
Y com lo príncep y la princesa eran germans, ell que diu á la noya :
-¿Veus com no m'hipuch casar?
Demaná llicencia als pares que l' deixéssen casar ab
aquella noya que l'havia salvat,y tothom ne tingué grossa
alegria y se n'féren unas grans festas, y ella n ’ fou prin
cesa y després reyna, que ben bé s'ho mereixia .
Text view • Book