Folk Tale
Lo Negre
| Author | Francesc Maspons i Labrós |
|---|---|
| Book Title | Cuentos populars catalans |
| Publication Date | 1885 |
| Language | Catalan |
| Origin | Spain |
HI havía un home y una dona, y aquell va dir
aquesta , qué es lo que volia de la fira, y ella que diu :
-Un negre .
Lo marit se n ' va anar a la fira y al vespre va tornar
ab un negre molt guapo, tantguapo, que la dona se n ' va enamorar.
Al cap de un quant temps hi torná á haver ſira y la
dona se n'hi volgué anar pera comprar roba y bons ves
tits pera lo negre.
Lo marit comensá á caplicarse, y tant ho feu , que un
mosso de la casa ho va conéixer y li va preguntar lo que
tenia ; ell no li volia dir ,mes á la fí va explicarli que era
perque la seva dona s'havia enamorat del negre.
Lo mosso que li diu :
-Si 'us dona tanta pena, ja l’mataré jo .
L'amo que li diu :
-Si ho fas, te donaré dos mil lliuras .
Lomosso agafa negre, lo mata y l' colga detrás de la
casa . Y l'amo li doná las dos mil lliuras .
Quan la mestressa arriba de la fira tota carregada de
robas pera l' negre , pregunta aquest hónt era , y li van
dir que se n'havia anat.
La dona que era traydora , pensantse lo que havia suc
cehit, agafa los arreus de llaurar y 'ls tira en un pou
fondo, pero molt fondo.
Al endemà al dematí los mossos se llevan y se n ' va
cada hú á la seva feyna, menos lo mosso que havia mort
al negre, que no trobá los arreus de llaurar y no pogué
anarhi.
Comensa de buscar d'aquí y d'allí, y al últim , no
trobantlos en lloch , ell que va y ho diu á n ' el seu amo, y
aquest li diu :
-Jo no sé pas hónt son , ves à la mestressa.
Lo mosso que se n'hi va y aqueixa li diu :
-Potser t'han volgut fer una broma y te 'ls han ama
gat; ves, mira si per cas son en aquell pou tant fondo.
Lomosso que se n'hi va y 'ls veu ; y diu :
-¡Pobre de mí! ¿cóm ho faré pera baixar a aquest pou
tant y tant fondo? quim'ajudará, si tots los altres mos sos son á traballar?
Lamestressa que li diu :
-- Ja t'ajudaré jo.
Posan la curriola y ell va baixar al pou ; lliga los arreus
y la mestressa ' ls puja . Torna á baixar la curriola , mes en
compte de pujarla , la messtressa la tira daltabaix, y !
mosso queda al fondo del pou.
Podéu contar quín desespero va tenirne; comensa de
fer crits y més crits ab tota la seva forsa, mes com era
tant y tant fondo, ningú l' sentia .
Tothom preguntava:
-¿Hónt es ? ¿hónt es?
Mes la mestressa 'ls deya:
-Potser s'ha perdut.
Al cap dels tres dias, quan lo mosso ja era mitj mort ,
la mestressa que s'acosta al pou y li diu :
-Tú , vas matar al negre , no surtirás d'aquí si no m ' dius hont es enterrat.
Lo mosso no tingué altre remey que dirli que l'havia
mort per ordre del amo y que l'havia enterrat detrás de la casa .
La mestressa posá un'altra curriola y l'ajuda á pujar.
Y quan fou dali li digué:
-Sim'ajudas á fer lo que ť diré y m ' guardas lo se
cret, te donaré dos mil lliuras,
Lo mosso li va dir que:
-Bueno,
Allavoras ella li va manar que tragués la closca del cap
del mort, la dels genolls y la dels peus, y que n'fés de la del cap un mirall, de la dels peus unas sabatas, y de
la dels genolls uns vasos, tot pera l' seu marit.
Quan ho haguéren fet, la dona doná las dosmil lliuras
al mosso y se n ' va anar almarit y li digué:
- ;Un dels dos té demorir! ab aixó farem una joguesca ;
jo ť diré una endevinalla, si dintre de un any tú la en devinas, jo hauré de morir; si no, tú .
L'hometot espalmat li diu :
-Bé, ¿quína es?
Y ella que li diu :
-Tens d'endevinar qué vol dir aixó:
Con amores ando,
con amores bebo,
V con amores me reveo .
Lo pobre hometot amohinat se n'aná a rodar mon pera
veure qui li sabría donar rahó d'aquella endevinalla, mes
ningú sabia dirli.
Tot trist, flach y desatinat, al cap dels onze mesos se
n ' va tornar a casa seva sense que ningú li hagués pogut
endevinar, ben aconsolat demorir .
Lo mosso al véurel tant trist y abatut, hi ana y li diu :
- Jo conech que estéu molt trist.
-¿Y cóm vols que no n'estiga?
-¿Qué teniu ? diguéum'ho, y potser vos trauré del
apuro .
-¡Qué tens de fer tú !
-Home, potser si, diguéum’ho .
--Si ho endevinas, te donaré dos mil Iliuras, ó sino tinch de morir dintre de un mes.
Llavoras li va explicar com li faltava un mes de temps
pera endevinar una cosa que la seva dona li havia dit, y
que ho havia anat preguntant per tot lo mon sense que
ningú li sapigués endevinar, y que si acabava de passar l'
anyde temps y no ho endevinava, la seva dona l'mataría ,
Lo mosso que li diu :
-Bé, ¿y quina cosa es aquesta ?
Y ell que li diu :
-Endevinar lo que vol dir aixó:
Con amores ando,
con amores bebo,
y con amores me reveo .
Lo mosso que li diu :
- Jo ho sé y encara que havia promés que no 'us ho
diría , me feu tanta llàstima que ja ’us ho diré .
Y li va explicar com la seva dona havia dessenterrat al
negre y de la closca del cap n ' navía fet un mirall , de las
dels genolls uns vasos y de las dels peus unas sabatas, y
per aixó quan deya: con amores ando, volia dir que ca
minava ab las closcas del peu del negre; con amores bebo,
que bebía ab las closcas dels seus genolls; y con amores
me reveo, que s' mirava ab la seva closca del cap .
L'home va quedar tot esgarrifat, va donar las dos mil
lliuras al mosso, y va continuar fent lo trist fins al cap del any.
Quan va fer los dotze mesos, la dona li va preguntar
si sabía ja la endevinalla y ell li va dir que no, y ella ľvolía matar.
Mes allavoras ell diu :
-Con amores ando, vol dir que camino ab las closcas
dels peus del negre; con amores bebo, que bech ab las
closcas dels genolls; y con amores me reveo, que m ' miro ab la closca del seu cap .
La dona s' vejé perduda y va demanar perdó al seu
marit, mes aquest no va voler perdonarla y la va matar .
Text view • Book