Folk Tale
Las Aubardas
| Author | Francesc Maspons i Labrós |
|---|---|
| Book Title | Cuentos populars catalans |
| Publication Date | 1885 |
| Language | Catalan |
| Origin | Spain |
HI havía un pare tant pobre, que no sabía com
mantenir á son ſill , lo qui, coneixentho, li di
gué:
-Pare , ja conech que no m ' podéu mantenir; donáu
me permís y me n'aniré á fer fortuna.
Lo seu pare li otorgá y s' despedí d'ell ab lágrimas
als ulls. Y l'noy agafá un sarronet y emprengué camí
lluny, molt lluny, fins que fou en terra estranya.
Allí vejé una casa , y ell que se n'hi va y diu :
—¿Me voldríau llogar per mosso?
Y l’amo que li diu :
-Bé, quédat,mes tindrás molt poca soldada .
—No hi fa res , ja men'acontento .
Y va quedarse per mosso á n ' aquella casa .
Héuse aquí que al endemà que hi era , l'amo que li diu :
-Arregla la mula per anar a buscar farina .
Lo noy que se n ' va abaix á la establa y comensa de
buscar l'aubarda; mes en lloch la trobava , busca que busca, en lloch era . ¿Cóm ho faré, va pensar, pera guar
nir l'animal? Ell que se n'va á dalt, agafa un liensol ,
després agafa estopa y ab una agulla saquera fa una au-
barda tantben feta y bonica, com no n'hihagués d ' altra .
Quan l' amo la va veure, li va preguntar:
-¿Qué es aixó? Donchs que en aquella terra no s' co neixian las aubardas,
Lo noy li va explicar; l'amo se la va mirar per tots
costats, fins hi pujá á dalt, y la va trobar tant ben feta y
fins cóinoda, que n ’ quedá tot enamorat, y demaná al
noy si n'sabría fer una de seda .
Lo noy li digué que sí, y ab seda que li dona l'amo,
ne feu una de tant bonica, donchs que s'himirá forsa,
que quan aquest surtí ab sa mula guarnida ab l'aubarda,
tingué tants miradors com genthihavia al poble , y tothom
quedava encantat de veure cosa tant ben feta al ensemps
que profitosa .
Així es que comensá á córrer la veu, y un delsmés richs
d'aquella encontrada, veyentla , aná á trobar al jove y li
demana si li podría fer una aubarda de seda blava, tota
ab fils d'or, que li pagaría tant com ne voldría .
Lo noy li va dir que si, mes que no volía cap diner per
paga, que si de cás, lo preu que n'volía era lo casarse
ab la seva filla .
Lo rich , com qu' estava enamorat de las aubardas que
l'noy feya, y volía tenir la mellor de totas , li digué que
sí, si feya una cosa ben bona.
Podéu contar lo noy cóm se posá á traballar, no para
va denit nide día , així es que alcap de un quant temps
tregué una aubarda en que fins lo sol s'hi enmirallava .
Era tota de satí blau , lluhent y fí com cap altre , ab uns
brodats d'or y anticuelas que encantavan . Aixís es que
quan lo rich la va veure, ne quedá tant prendat, que no dubtá un moment en entregarli la noya.
Se celebráren las bodas ab una magnificencia extraor
dinaria , y l'noy y sa esposa eran felissos, que cosa me
llor no podían desitjar. Mes per llur desgracia , al cap del
any la noya s' va posar malalta , y per més que féren y
anáren á buscar los mellors metjes , no hi hagué remey
pera ella у mori.
No cal contar lo desconsol del jove. Féren á la noya un
enterro de tot luxo, y quan la noya fou à la tomba, digué
ren á aquell que tenía d'enterrarse ab sa esposa , donchs
que aquella era la costum de la terra.
Lo jove prou s'exclamá y pregá; no hihagué altre re
cuts y tingué de ficarse á dintre , després de lo qual la
tapáren ab la pedra ó llosa.
Héuse aquí que en aquesta hi havia un foradet y cada
día per ell anavan y li tiravan un tros de pá sense que
l'noy-sabés quí ho feya , fins que un día vejé entrarhi
un serpent que l' feu esgarrifar de por , y l’serpent cap
endintre se n ' aná vers un recó de la tomba y s'escorre
gué per un forat.
Lo noy que ho veu , se n ' va detrás d'ell у
aviat co
mensá á veure una claror llunyana que com més camina
va , més grossa s' feya, y cada volta més grossa, fins que
s' troba en una platxa á la vora de la mar y vejé al ser
pent com s'hi tirava.
¡Podéu contar si n'estava lo noy de content! mira cap
ahónt anava lo serpent y veu en lo fondo de la arena unas
pedras que brillavan ab una resplandor que quasi enllu
hernava, y s' fica zdins pera agafarne forsa .
Héuse aquí que així que n'tenía ja algunas, veu unas
barcas plenas d'homes que anavan cap a ell y cridavan :
-- ;Carn cristiana! ;carn cristiana!
Tot va assustarse lo pobre, arreplega un bon grapat
d'aquellas pedras y diu :
-Sabata , tornat' una barca .
Y la sabata se li torna una barca; se treu lo mocador, y
lo mocador se n'hi fa una vela ; y comensa á fugir, y las
altras barcas detrás d'ell; empero per més que corregué
ren , no van poder atraparlo , perque la seva anava més
lleugera .
Al últim va arribar a l'altra platja , en la quihi troba lo
serpent, que li diu :
- Sempre que ť succeheixi alguna desgracia , vina
aquí, crídam'y t'donaré ajuda.
Lo noy li regraciá tots los seus favors y se n'aná cap á
la ciutat del rey, hont vengué aquellas pedras tant bri
llants, de las que n'hi donáren una pila de diners, y ab
ells ne planta una botiga, en la que s' posá á fer au bardas .
Héuse aquí que en aquella terra tampoch se coneixían ,
y quan van veure una cosa tant bonica, sempre tenía la
botiga plena demiradors, sobre tot qui se l' mirava molt,
com que tot lo día era a la finestra, era la ſilla del rey , la
quiacaba per enamorarse de un jove tant guapo y que
tanta habilitat tenía .
Per aixó se n'ana al seu pare y li demana que fés fer
una aubarda á n ' aquell jove de devant de casa seva.
Lo rey lo enviá á buscar y li encomana que li fés una
aubarda ben bona, que ja se li pagaría tot lo que vol dría .
Lo jove s'hi va mirar tant com va poguerne y feu una
aubarda de seda de color de rosa , tota brodada d'or, ab
brillants y perlas, que quan lo rey la va veure, ne fou tant
y tant prendat, que digué al noy que demanés tot lo que
volgués , que tot se li donaría .
Lo jove que,diu :
-Donchs, vull la vostra filla .
Lo rey va enfadarse quemés no pogué; mes com havía
donat sa paraula , no tingué altre recurs que cumplirla y
donarli per esposa á la princesa .
Aquesta ne fou tota contenta y visquéren molt temps
felissos, fins que 1' rey , que no podía veure al jove, co
mensá á dir á sa filla , que era llàstima que, essent ſilla
de un rey , s'hagués casat ab un home com aquell, que
ningú sabía de hónt venía ; que á n ' ella li pertocava un
príncep; y aixís, tant y tant perſidieja , que l'arribá á
convencer y ella va consentir en ferlo perdre.
Allavoras, lo rey crida al jove y li diu :
-Aquesta nit só somiat que havía trobat l'anell de
l'avia , que va perdre dintre de la mar , lo qual era un
talisman . Ab aixó , es precís que l' vajas á buscar y no
tornes fins que l' portes, perque si no, t' dono pena de la
vida .
Lo noy se posá tot trist, donchs que no n'hi havia
pera menos, y coneixent que la resolució del rey era ben
ferma, se n ' aná sense saber ahóntdarla , fins que s' re
cordá de lo que li havia dit lo serpent.
Ell quese n'hi va, lo crida y li conta tot lo que li suc cehía .
Lo serpent que s'tira al fondo de la mar y al cap de una estona surt ab lo anell á la boca.
Lo noy lo pren , li regracía l' seu favor y se n ' va á
durlo al rey . Quan aquest lo va veure , ne fou tot admi
rat, li prengué l'anell y no li digué res , mes al endemá
al matí lo crida y li diu :
—Aquesta nit só somiat que venía un aucell negre y
quem'robava tots los tresors del regne: ab aixó, si dintre
vint y quatre horas no m ' portas tots los aucells negres
que en las mevas terras hi haja , t' dono pena de la
vida .
Lo noy se n'aná tot trist y crida al serpent, y aquest que li diu :
-No t'espantes .
Y se n ' va per tots lo boscos y mata tots los aucells
negres que hi havia y 'ls porta al jove . Aquest li regracía
lo favor, ne carrega una pila de carretas y se n'aná á dur
los al rey, qui ne fou tot admirat, mes al meteix temps
plé de rabia .
Al endemàalmatí torna á cridar al jove y li diu :
-Aquesta nit só somiat que l' rey de nostras vehinas
terras s'havia entrat à mon regne y m ' prenía regne y
corona . Si no vas у l'matas, tens pena de la vida.
Y l'noy que diu :
-Bé, ja ho probaré; deixéume los vostres soldats.
-Tots me' ls necessito .
Lo noy se posá tot trist y aná á trobar lo serpent, y aquest li diu :
-No t espantes; agafa tants grans d'arena com pugas
y tírals á terra .
Lo noy ho feu , y de cada grá n'eixi un soldat; així ho
aná fent fins que tingué un exércit numerós, que allavo
ras l'emprengué contra l' rey vehí, li va donar una ba talla que li guanya, lo matá y escrigué al seu sogre y á
la seva esposa , que havia conquistat lo regne y com á rey
del meteix los hi ofería per si volían anar á péndre'n pos
sesió у ferne un sol dels dos.
Lo rey ne fou tot content y comprengué que qui li do
nava un regne valia tant com un príncep. Així es que ab
sa filla se n’aná á trobarlo , li feu grans obsequis y festas
y l'estima com á fill propi, vivint, junt ab lo pare del
noy , que enviáren a cercar, per sempre més contents y
felissos .
Text view • Book