Folk Tale
La Mort
| Author | Francesc Maspons i Labrós |
|---|---|
| Book Title | Cuentos populars catalans |
| Publication Date | 1885 |
| Language | Catalan |
| Origin | Spain |
HI havía uns pares que eran molt pobres y héüse
Qaquí que l’ fill petit va dírloshi:
- Ja aniré jo á fer fortuna.
Als pares los hi sabía molt greu que se n'anés, mes li
donáren la sua benedicció y un sarronetab pá y formatje ,
y l’ deixáren anar á cercar ventura .
Lo noy camina que caminarás , tot lo més que arreple
gava era alguna caritat y encara , així es que prompte
quedá reduhit á la miseria , y no tenint altre recurs, se
n'aná á una ciutat y s' feu soldat de las doblas, y com
may s'havía vist ab tant de diners , comensá á gastarlos
ſins tornar a quedar altra volta pobre .
Héuse aquí que vingué una guerra y lo van ferir, y quan
se vejé tant malalt y sense recursos, sol y abandonat, ell
que comensa de cridar á la mort, y crida que cridarás,
crida que cridarás, al últim se li presenta aquella .
Y ell que li diu :
- ;Ola mort! ¿cóm anémn ? gracias a Déu que m'has
sentit; temps há que t'cridava . Aquím’tens pera que te
m'emportes .
La mort, quan lo vejé tant valent, ella que li diu :
- Ja que no t' faig por , y al véurem , lluny de fugi', en
cara m'cridas per lo valent que ets, no solament no te me
n ' vull emportar, sino que encara t faré rich ; ara co
mensa á sopar y desseguida estarás ben bó .
Y feu sortir al seu devant una taula de bonas viandas,
que l'noy se menjá á tot pler; y tant bon punt hagué so
pat, la mort que li diu :
-Pujam ? á coll .
Y en un moment se l'endugué á una ciutat.
Allí li va donar una bossa de diners y li va di::
-Ara vésten á comprar roba y vestéixte com un gran se
nyor; feste passar per metje , que jo t' prometo que ť farás
rich ; quan t'envíen á buscar á una casa , encara que lo
malalt estiga molt y molt mal, que semble que tinga de
morirse, si m'veus al peu del llit, lo malalt se curará;mes
si m ' veus al cap, per bó que t' semble, estigas cert que
s'morirá; empero t adverteixo que cada día , al punt de
la mitja nit, tens de ser a la porta del cementiri y allí ’ns
trobarém tots dos y m'donarás la meytat de lo que haurás
guanyat;mentres ho fassas aixís, jo no ť deixaré may y
ť podrás fer rich y viuras eternament; mes si deixas de
ferho, te mataré .
Lo noy tot content va anar a comprarse roba y á bus
car una de las mellors casas y va posar un gran lletrero
que deya que allí hi havia un metje que endevinava los
mals que eran de mort.
Héuse aquí que l’ van anar a buscar á casa un home
molt rich , molt rich , que era als últimsde la seva vida, у
aixis que lo jove va entrar al quarto y va veure a la mort
als peus del llit, va dir als de la casa que lo malalt cura
ría, donchs que li entenía bé l'mal; li va receptar una
medicina y al cap de tres o quatre días aquell ja corría
per sas camas .
Aixó li va donarmolt nom y va fer curas y més curas,
y molta gent que semblava que no tenían res, va ende
vinar que s' morirían y á altres los curá , y adquirí tal
nombradía, que guanyá molts diners; y cada nit anava al
cementiri á partírsels ab la mort.
Y tants diners va guanyar, que al últim se feu un palau
molt hermós, y la filla del rey , que vivía davant, se n ' va
enamorar tant, que va dir que s' volía casar ab lo seu amo.
Lo noy, tant bon punt van dirli, estigué molt content
y va respondre que sí desseguida, y encara que la filla del
rey li imposa per condició que no volía que fés més de
metje, ell va dir que li era precis ferne perque sino mo
riría de tristesa , donchs tenía por que la mort s'enfadés.
La filla del rey va consentirhi, mes ab la condició de
que cada día li tenía de donar compte dels diners que
guanyaría; y com lo jove ne tenía de donar la meytat á la
mort, héuse aquí que los comptes may li surtiali.
Així es que la noya se l’ va posar á espiar y va veure
que cada día , al punt de la mitja nit, se n'anava de casa .
Ella que sí, á la nit següent tanca totas las portas y no l' deixa sortir .
L'endemà torná á fer lo meteix ; mes ell se mostrá tant
enfadat, que de totas maneras li va fer donar las claus y
se ni' aná.
Quan va ser al cementiri va trobar a la mort que estava
molt enfadada, molt enfadada; mes li va demanar perdó
y li va dir que ja no hi tornaría may més.
L'endemà la seva esposa va atrassar tots los rellotges
de la casa , y quan ell va adonársen , eran ja tocadas las
dotze y no va poder anar al cementiri.
-¡Bih ! digué entre si, ja hi anirás un altre dia ; així
com te va perdonar aquella vegada, també te n ' perdonará
un'altra ; ¿qué n’té de fer la mort dels diners ?
Y aquell día va trobarse malament y més malament,
fins que al endemà va dir:
--Avuy sí que tens d'anarhi, no fós cas que la mort te
n'fés alguna de las sevas.
Héuse aquí que al vespre no va tornar a casa peraque la
seva dona no l' privés d ' anársen , y al ser las dotze de
la nit, se n ' va entrar al cementiri.
Y en ell va trobar a la mort, la qual estava tota con
tenta , y ella que li diu :
- ;Ola! ¿tú per aquí? ja m 'pensava que no volías venir
més. Ara t' vull portar á un lloch que no hihas estat may;
empero tú m'hi tens de dur.
De un brinco li pujá á caball , va agafar un bastó у á
cops lo feya córrer com un boig sense deixar aturarlo .
Lo noy ja no podía més; per fi van arribar a un camp
en que tot era de llumets , tot de llumets, y allavoras la
mort va baixar y va dir que se'ls mirés á veure si n'co neixía cap.
Y lo jove li va dir que no.
Y la mort li va dir :
-Donchs, mira , aquells son los teus ſills y aquell altre
un xich més curt es la teva esposa .
Y l' jove tot esgarrifat va dir:
- ¿ Y la meva?
-La teva es aquesta .
Y li senyalá un' llumet que boy era acabat, com que
quasi ja no feya gens de llum .
Lo jove conegué allavoras que era arribada la hora de
la seva mort, y agenollantse als seus peus, li va demanar
perdó; mes la mort li va dir que no n'hi havía pera ell,
y de un cop de dalla li llevá lo cap.
Allavoras lo palau que s'havia fet va caure tot ab gran
terratrémol, salvantse sols sa esposa y sos fills, y may
més se parla d'ell, aixís com tampoch del metje que
tanta fama tenía.
Y acabat, amen Jesús,
Detrás de la porta n'hi ha un fús.
Text view • Book