Folk Tale

Blancaneu

AuthorFrancesc Maspons i Labrós
Book TitleCuentos populars catalans
Publication Date1885
ATU709
LanguageCatalan
OriginSpain
BLANCANEU UNA vegada eran un pare y una mare, que no podían salvar cap criatura, donchs que totas se 'ls hi morían . Y sempre deyan : -A lo menos poguéssem salvar aquesta, á lo menos poguéssem salyar aquesta . Y una noyeta que tenían y que era á qui ho deyan , vingué que se salvá. Y héuse aquíque quan la noya fou un xich grandeta , los seus pares moriren y no li quedá ningú més que la seva padrina, la qual era bruixa y habitava un castell lluny, molt lluny, al mitj de una gran boscuria . Y ella que se n'hi va, camina que caminarás, truca, y la seva padrina la va rebre molt bé, y la va tancar adin tre, com que aparedá totas las portas del castell, y ella sense sortir may se cria guapa y blanca com una estrella . Sobre tot se li feu una cabellera molt llarga y hermosa com de seda, y quan la padrina volía sortir del castell, se girava á la noya y li deya : -Blancaneu , extén tos cabells , que men'aniré ab ells . La noya se desfeya sa cabellera y aquella s'hi deixava anar fins que era á terra . Y quan volía tornar á entrar, deya : - Biancaneu , extén tos cabells , que vull tornar ab ells . Y la noya tornava á extendre sa cabellera , y sa padrina hi pujava . Héuse aquí que lo fill del rey s' ensopega á passar per aquell siti, y veyent un castell que no tenía més que as pitlleras, curiós com era , comensá á mirar per ellas, y vejé á Blancaneu, blanca y hermosa que encantava , y ell que tot estranyat li pregunta si es persona humana. Y la noya li diu que sí y que la seva padrina la té tan cada d'aquella manera. Y ell que li diu : -Per qué no fuges ? Y la noya que respon : - Perque no puch; prou ganas que n ’ tinch , que ja estich cansada d'estar aqui dintre sense nse poguer sor tir may Y l' fill del rey li pregunta si hiha cap finestra en tota la casa , y ella li diu que nó, sino que siga en un quarto que es lo de la seva padrina, ahont no ha pogut entrar may, per tenirlo aquella sempre tancat. Llavoras lo fill del rey que li diu : -Sabs qué tens de fer pera que t’ deixe la clau quan se n ' vaja ? te posas ben trista, ben trista , y aixís t’ afla quirás y farás llástima á la teva padrina, y quan aquesta t' pregunte qué tens y per qué t' posas tant malalta, tú li dius que es perque no t'ha ensenyat may la cambra que té tancada, que aixó es proba de que no t'estima y que té en tú poca confiansa . La noya prometé ferho, y l' príncep, tot esperansat y content, se n ' aná al palau de sos pares y 'ls hi digué que havia vist una noya tant y tant guapa y que volía casár. s'hi. Y 'ls pares li diguéren que si era tant guapa com deya, que ja podia ferho, donchs ja n'hi donavan lli cencia . Héuse aquíque la noya comensá á fer lo que lo fill del rey li hav'a dit, y la seva padrina tot era preguntarli per qué tant s'amagría . Y ella sempre li feya la meteixa res posta : que era perque no la estimava gayre , ja que descon fiava d ' ella y no li deixava veure aquella cambra que tenía tancada . Tant y tant li va dir, que la seva padrina un día li contesta : --¿Per aixó pateixes, tonta ? vina, que te la ensenyaré . Y la acompanya a la cambra. Y quan fou hora de marxar, ella que diu á la noya: - Blancaneu , extén tos cabells , que men'aniré ab ells . Y la noya extengué sa cabellera, y aquella tot lliscanthi eixí al defora . Quan hi fou , lo fill del rey se n ' aná cap al castell com acostumava cada día y cridá á Blancaneu, y aqueixa li diu , que es á l. cambra de la finestra, -¿Cóm ho farém donchs pera fugir? Y la noya que li diu : -Digas : - Blancaneu, extén tos cabells , que pujaré ab ells. Lo fill del rey ho diu , los cabells s'extánen fins á baix y ell puja á la finestra ; y ipodéu contar, quan se vejéren junts, si n'estiguéren de contents ! Mes tement que la pa drina pogués tornar, la noya que diu al fill del rey : -Digas: - Blancaneu , extén tos cabells, que fugirém ab ells . Ell que ho diu, y extenentse la cabellera , tots dos van lliscar depressa , depressa fins á ésser á terra , y van fugir desseguida pera que no 'ls atrapés la bruixa . Quan aqueixa va arribar y no trobá á la noya, se posá furiosa , y pujantne á dalt de un arbre, digué: -¡Altafulla! Y l'arbre va anar pujant, pujant, fins que la bruixa va veure a la noya ab lo fill del rey que fugían y s' posá á cridar: -¡Ay Blancaneu , ab quina amargura m ' deixas! Y l’ fill del rey diu a la noya: -No t' gires perque sino ’ns en pervindría algun mal . Y la bruixa ; -¡Ay Blancaneu, ab quina amargura m ' deixas! Y l' fill del rey : -No t' gires . -Ay! Blancaneu , ab quina amargura m ' deixas! Tant y tantho va dir , que la noya se gira y la bruixa li tira una qúa de burro á la cara y la noya torná més Iletja y negre que no s' podia veure . -Vét aquícom t'ho deya; ¿cóm ho faré ara pera pre sentarte á mos pares després dehaverlos dit que érats tant guapa? val més que t' entornes al castell de la teva pa drina. Mes la noya que li diu : - No hi vull tornar; perquemen ’ treyas. Arribaren al palau del rey, y quan aqueix y sobre tot la reyna vegéren aquella noya tant lletja, diguéren queno la volian y que ja se n ' podia entornar cap allí d'hont havia vingut. Mes ella que diu : -¿Per qué men ' treyan ? -Bé, digué la reyna, ¿de qué sabs fer? Y ella que diu : -No pas res. -Donchs, no mes te casarás ab mon fill si guanyas á la seva germana á brodar una camisa. Perque s' pensava que la noya no ho podria fer . Y la tancáren en un quarto ab una minyona pera servirla y anarli á buscar lo que hagués menester . Y la noya la enviá á buscar una cosa que li feya falta , y quan la minyona passa per devant de la filla de la reyna, que estava espiantlo que la noya faría , aquella que li diu : – Mossa del fill del rey , ¿ahónt vas? -Acercar borrás pera misenyora. -Pórtamen ' pera mí. Y la minyona s'amagava la tela ſina á la butxaca pera la noya, y donava lo borrás á la ſilla del rey . Y torná á passar la criada, y la ſilla del rey que li diu : - Mossa del fill del rey, ¿ ahónt vas? -A cercar fil d'empalomar pera brodar la camisa . --Pórtamen ' pera mí. Y la serventa li comprá fil d'empalomar y doná lo ſil d ' or á la noya . Y aquesta li encomana que li anés a cercar agullas. Y la filla del rey que li diu: - Mossa del fill del rey, ¿ahónt vas? -A cercar una agulla saquera pera brodar la camisa . -Pórtamen ' una pera mí. Y la criada li porta una agulla saquera y á la noya una agulla d'alló més fina. Héus' aquí que, finit lo temps que'ls havian senyalat, fan comparéixer á la filla del rey y á la noya, y aqueixa treu una camisa tant fina y ben brodada que feya goig de veure; mes aquella una camisa que la branca era de bor rás, tota mal cosida, que 'ls pares ne tinguéren gran enuig y la volian treure de casa . Mes la reyna diu a la noya : -No per aixó vull que t cases ab mon fill; si per cas, tens de guanyar a la seva germana en presentar un gós més bonich y més ben ensenyat que no pas lo qui pre sente ella . Y tancáren a la noya en un quarto , ab la meteixa mi inyona pera servirla . Y la minyona que surt y la filla del rey que li pregunta : -Criada del fill del rey, ¿ahónt vas ? -A cercar budells pera lo gós de mi senyora . -Pórtamen' pera 'l meu . Y la minyona li va portar budells, y á n ' el de la seva senyora , conſitura y bolados. Al cap de uns quants dias la min ona que torna á passar y la filla del rey que li pregunta : -Criada del fill del rey, ¿ahónt vas? -A cercar una gavia pera lo gosset de misenyora. -Pórtamen ’ una pera mí. Y la minyona li va dur una gavia de ferro y á la noya una escaparateta de cristall ab cuixins de seda. Y la noya ensenyava tantbé al seu gosset, que fins li feya fer acata - ments y besos. Héuse aquí que arriba lo termede presentar cadascuna lo seu gós, y la filla del rey presenta un gos com de Judea, de tant lleig que era , tancat en una gavia de ferro, y així que sorti, se n’aná á mossegar las faldetas de la reyna. Per lo que aqueixa se cremá tant al veure una cosa tant lletja , que volia treure á sa filla de casa ; mes en cambi, Blanca neu presenta un gosset tant bonich y hermós, que fou la admiració de tothom , y més quan vegéren que s'alsava dels cuixinets de la escaparateta de cristall y s' posava á fer acataments, totarrodillantse devant de la reyna, y á ferli besos . Y aqueixa que li diu : Ara sí que has guanyat la má del meu fill. Y li concedi permís pera casárs’hi. Llavoras van enviar a cercar a la bruixa y l’ fill del rey li va demanar que tragués la qúa de burro del frontde la noya, y la bruixa ho feu y aquella torná á ser tant guapa com avans era y blanca com la neu meteixa, demodo que donava goig de veure, y 'ls pares ne fóren contents y se n ' celebráren unas bodas com may s'hajan vistas y tots fó ren felissos per tots los anys de la seva vida.
Text view • Book