Folk Tale
Lo Bou Roig
| Author | Francesc Maspons i Labrós |
|---|---|
| Book Title | Cuentos populars catalans |
| Publication Date | 1885 |
| Language | Catalan |
| Origin | Spain |
en comú cada diumenge los seus assumptos. Y
de una cosa se n'venia l'altra y un día s' pro
mogué una forta disputa sobre si s' deyan ó no gayres mentidas.
Un regidor va dir que ell tenia un masover quemay
n'havia dit una y un pagés li va contestar que avans de un
any ell li hauria feta dir.
Féren una joguesca que hi posáren tota la seva fortuna
y n ' firmáren una escriptura .
Lo pagés se n ' va anar a casa seva y va dir a la seva
filla , que era molt guapa: vestéixte bé y ves á casa l'ma.
sover del regidor y no tornes fins que t'haja donat lo cor
del bou roig, que es lo bou que l'amo més estima.
La noya s' posa la roba més bonica y se n ' va anar á
casa del masover, y com era ja fosch trobá la porta tan
cada.
Ella que hi truca :-Truch , truch .
-¿Qui hi ha?
-Só una pobra noya que n ' só perdudeta įsi ’m vol
guésseu donar acullida?
Lomasover que diu :-No t' puch obrir perque si l'amo
ho sabia m'renyaría , mes vésten á la pallera .
La noya se n'hi aná y quedá adormida. Al endemà al
matí lo masover volguémirar quí era que hi havia anat
á la nit passada, y se n ' aná á la pallera .
Y quan vejé á la noya ne quedá tot enamorat y no la
va deixar moure y la prengué per minyona.
Y sempre li deya si s' volía casar ab ell, mes ella res
ponía : no ho faré pas fins quem'haguéu donat lo cor del
bou roig .
-Aixó si que no pot ser perque es lo beu que l'amo
més estima.
Mes véus' aquí que la noya cada día era més guapa, y
l'masover sempre li deya si s' volia casar ab ell. Y la
noya li responía : no ho faré pas si no m'donéu lo cor del
bou roig .
-Aixó si que no pot ser perque es lo bou que l'amo
més s'estima.
-Donchs no mi casaré ab vos.
Per fí lo masover no pogué més de tant enamorat que
n'estava. Un día va agafar lo bou roig , lo va matar y va
donar lo cor á la noya .
així que l' té apreta á fugir cap a casa seva que
ľ masover no sapigué hónt era , y entrega l’ cor á n'el
seu pare .
Lo masover quedá desesperat y á n ' el seu degut temps
se n'aná á casa l' seu amo y al entrar li diu :
-Bon dia , l' meu amo.
---Bon día , l’ meu mosso.
-¿Y las vacas?
-A la montanya que pasturan .
—¿Y l' bou roig ?
--Malalt, que caygué de unamargenada.
-Cúydalforsa.
-Molt bé, l'meu amo. Mento per ma honra .
Al cap de un quant temps l'amo l'enviá á buscar pera
saber lo bou roig cóm estava.
Ella que
Lo masover que se n'hi va y aixís qu'entra diu :
--Bon día , l'meu amo.
-Bon dia , l' meu mosso .
-¿Y las vacas?
-Son á las pradas que herbejan .
—¿Y l'bou roig ?
-De prou bó que li ha vingutmalaltia .
-Sobre tot cúydal forsa .
--Molt bé, l' meu amo. Mes mento per mahonra .
Cada diumenge lo pagéspreguntava al regidor si havía
experimentat á n ’ el seu masover cap mentida.
Y’l regidor responía :—No pas encara .
Quan arriba l'any, l' amo digué al masover que anés
á la Sala del Comú. Y l' pagés digué á sa filla que hianés
pero que s'esperés á fora ab lo cor del bou roig .
Entran los vehinsab lo senyor Batlle y regidors, y l'amo
crida al masover. Aquest se presenta , y llevantse la gorra
diu :
--Bon dia , l' meu amo.
--Bon día , l’ meu mosso .
—¿Y las vacas?
-A la establa son que menjan .
--¿Y l' bou roig ?
-Está molt bó que s'engreixa .
Encara lo pagés no sent aixó corre cap al defora á avi
sar a la seva ſilla pera que entre ab lo cor del bou roig ,
mes al instant sent que l'masover sense parar diu desse
guida:
-Mento per ma honra.
Y tots se posáren á cridar:—ment, no ha dit mentida .
Y guanya l' regidor l'aposta .
Text view • Book