Folk Tale
Las Tres Princesas
| Author | Francesc Maspons i Labrós |
|---|---|
| Book Title | Cuentos populars catalans |
| Publication Date | 1885 |
| Language | Catalan |
| Origin | Spain |
ARA, héuse aquí que era un rey que tenía ties
rillas, totas tres ben guapas y hermosas, las
quals, un dematí, miravan per una finestra del
real palau en que vivían y vegéren una montanya molt
y molt alta que semblava tocar als núbols .
Y ellas que díuhen :
—¿Pujém'hi, que així serém més altas que no pas
tothom del mon ?
Y ne fóren contentas, com que anáren á dirho al seu
pare, qui pera contentarlas las hi doná llicencia .
Aparelláren una bona comitiva de caballers y patjes y
se n'hi anáren : y camina que caminarás, may acabavan
de serhide tant alta que era . Per fi arribaren al cim ;mes.
quan hi fóren , van trobarse ab que al seu darrera hi havia
un'altra montanya encara més alta .
¡Podéu contar com se posáren tristas! mes ellas que
diuhen :
-Pujém’hi, que així serém més altas que no pas nin
gi del mon .
Y se n'hi anáren .
Camina que caminarás; los de la comitiva comensavan
de fadigarse y alguns fins se quedavan pe'l camí, mes
ellas no se n'adonavan , tanta era la fal -lera que tenían;
trescavan com unas daynas y per fi arribaren á dalt.
Mes , ¡quina desgracia ! més enllà encara hi havia una
montanya més alta , tant alta que semblava que travessés lo cel.
Y ellas que díuhen :
-¿Pujém’hi, que així no hi haurà en la terra qui siga
més alt que nosaltres?
Y lleugeras y afanyosas se n'hi anáren , ara deixant per
aquíun de la comitiva, ara deixantne un'altre , donchs
més no podían , fins que fóren dalt, que ja era nit y
que anavan del tot solas .
Quan se vejéren aixís , agafáren por, y héuse aquí que
tot de un plegat los hi súrten tres gegants, alts y grossos
que davan feresa de mirar, y agafantlas, sense fer cas de
llurs gemechs y plors, se las emportan .
Ara torném als de la comitiva, los quals, tant bon punt
s' anáren refent, s'aplegáren y se n ’ van entornar cap al
palau del rey, al qui contáren com havían perdut á las
princesas.
¡Podéu contar lo rey quin sentiment va tenirne ! y feu fer
públicas cridas, dihent que al qui trobés á las sevas fillas ,
no sols li donaría moltas riquesas, sino que també la que
de ellas li agradés més .
En aixó, hihavia un sabater molt atrevit, qui va pre
sentarse al rey y li digué com ell era prou pera trobarlas,
que sols demanava bon recapte pera molts días , cosa la
qual maná lo rey que li donguéssen ; y ell se n ' aná tot
coratjós y decidit cap allí hont li diguéren que s'havían
perdudas .
Camina que caminarás, travessi la primera montanya,
y travessa la segona , y quan fou á la tercera , veyent que
havía caminat tant y s' trobava tantcansat, ell que diu :
-Ja no vull caminar més; m'estaré aquífins que se
mi’ acabe lo recapte y després diré que no las só trobadas ;
mentres tant, passaré aquets días sens traballar y men
jant bé.
Héus' aquí que á tot aixó passava lo temps, y lo rey,
veyent que lo sabater no tornava, pensa que també s'ha
vía perdut ó li havia succehit una desgracia, y maná fer
novas cridas oferint diners y una de sas fillas al qui tro bés á las princesas.
En aixó, hi havia un sastre molt aventurer qui pensa
que ell podría trobarlas, y s' presenta al rey dihentli que
si li donava bon recapte pera forsa días, ell s'ofería á tor narli sas fillas .
Lo rey ne fou content, maná donarli lo que li dema
nava, y lo sastre se n ' aná montanyas amunt fins que fou
á la tercera, que veyentse tantlluny y que s'havia can
sat tant, pensa que era mellor lo quedarse allí y aproſitarse
de las bonas viandas que duya, podent viure així un
quant temps sense traballar y tenint bona vida.
Héuse aquí que lo rey, veyent que passavan molts y
molts días, pensa que lo sastre també s'hauría perdut ó
li havía succehit alguna desgracia y maná altra vegada
fer cridas oferint al qui trobés a sas tres fillas, moltas de
riquesas y la que escullís d'aquellas.
En aixó, se presenta un soldatmolt valent, qui demaná
al rey recapte pera molts días, y emprengué camí pera
veure si era més afortunat que 'ls altres.
Camina que caminarás, travessa la primera montanya ,
y travessa la segona, y quan fou álı tercera , ell que troba
al sabater y al sastre , que s'estavan regalant bé, y los
qui li preguntan ahónt anava.
Lo sɔldat lɔs hi va dir, y ells també li explicáren qui
eran , y ell los reptá fortament de ganduls y 'ls maná que
l'ajudéssen a buscar a las princesas.
Y convinguéren que cada día dos d'ells irían á buscar
las y que al vespre se reunirían allí pera menjar y dormir,
y que l'altremenirestant se quedaría á fer la minestra .
Lo sabater, que era l' més bon vivant, digué que ja
s' quedaría ell, y los altres se n ' van anar a córrer, y héuse
aquí que quan fou sol, se n'aná ab una destral á tallar
llenya, y quan ho feya, se li aparegué un gegant molt alt
y gros, que li demana qui li havía donat permís pera ta
llarli llenya del seu bosch ; y lo aplansoná de mala ma nera .
L'home va quedar com mitj mort, mes de la mellor
manera que pogué va coure lo dinar, y quan los altres
vinguéren los hidigué que no volía quedarse cap més
día á fer la minestra.
Lo sastre va pensar: «Aixó será bó pera mí, que no
m'cansaré» ; y digué que s' quedaría ell.
Almatí següent se n'anaren lo soldat y l' sabater, y lo
sastre se n'aná al bosch á fer llenya . Y així que comen
sava á tallar, li surt un gegant molt alt y gros que sols
de veure espahordía, que li pregunta qui li havia donat
perinís pera tallarli la llenya; y li doná tants de cops que
l' deixá mitj estebornit y mort.
Quan los altres arribaren, no poguéren menos de co
néix’ho y li preguntáren qué tenía; ell los hi explica tot y
lo soldat va dir que ja s'hi quedaría ell.
Com de fet, al matí següent los altres dos se n'anaren
y ell agafá la destral y comensa de tallar llenya . Per aixó
ho feya ab molt de cuydado, així es que tant bon punt
sentí una mica de fressa corregué a amagarse y vejé un ge
gantmolt alt y gros com pochs n'hi haguéssen, lo qui co
mensá á buscar per tot arreu y com no trobés á ningú ,
donchs que lo soldat s'havia ben amagat, va anársen .
Lo soldat va eixir llavoras de son amagatall y l’ va anar
seguint fins á veure ahont se ficava , y quan arribaren los
altres los hiva contar lo quehavia vist y 'ls digué com
alló potser los podría dur á camí pera descubrir lo que buscavan .
Al matí següent tots tres se n'anaren cap allí hont
Y ell que
s'havia amagat lo gegant y s’ trobáren ab un pou que no
se li veya la fi de tant y tant fondo.
Lo sabater y lo sastre agafáren por, que no gosáren á
ficars’hi, mes lo soldat com era coratjós deslliberá bai
xarhi, dihent á n ’ els altres que aixis que dongués una es
tiragassada a la corda, la tiréssen amunt.
Aixís ho prometéren y baixáren al soldat ab una corda
y per més pessas que hi posavan may arribava al fons,
com que ja comensavan de témer alguna cosa .
Per fi lo soldat tocá de peus a terra, y s' troba en una
sala molt gran y hermosa, en la qual hihavia tres portas.
Ell que truca a la una ab lo mánech de la destral que se
n'havia endut per lo que pogués convenirli y sent una
veu molt fresca y bella que li diu :
-¿Quí hi ha?
li respon :
-¿Qui ets tú ?
Y la veu :
-Só la filla gran del rey.
Y lo soldat:
-Obrem ', que vinch á buscarte .
Y ella :
—No puch , que lo gegantmemataría .
En aixó, lo gegant que ho havía sentit, isqué ab una
gran porra á la má y anava a estabellar al soldat siaquest
veyentho no li hagués donat un cop de destral al bras,
que li llevá, y veyentlo desarmat li comensá á donar una
pila de cops fins que l' deixá esteboroit y com mort.
Al veureho la noya obrí la porta y ell li demana que li
dongués alguna prenda de las que se n'havía endut de
casa seva, y la noya li dona una ploma d'or. Llavors lo
soldat lliga aquella á la corda y doná una estiragassada y 'ls
altres l'anaren pujant fins que tinguéren á la noya á dalt.
Lo soldat truca a la segona porta y una veu gentil y
clara li respongué:
-¿Qui hi ha?
Y ell que diu :
-¿Qui est tú ?
Y la veu :
-La filla segona del rey.
Y l' soldat:
-Obrem ', que vinch a cercarte .
Y la noya :
—No puch , perque sino lo gegantmemataría .
En aixó, lo gegantho havía sentit é isqué ab una porra
molt grossa pera matar al soldat y sort que aquest estava
previngut, que li dona un cop de destral que se li endu
gué lo bras y després á cops va estebornirlo .
Llavoras isqué la noya á qui lo jove demaná una pren
da de las que se n'havía endut de casa seva , y ella li va
donar una pera d'or, donchs que m'havia descuydat de
dir que cada una d'ellas tres se n'havia dut una cosa al
eixir de casa seva .
Lo soldat lliga la noya a la corda y la feu pujar a dalt,
y quan hi fou , trucá á la tercera porta, y una veu fresca y
clara li respon :
-¿Quí hi ha?
Y ell que li diu :
-¿Qui ets tú ?
Y la veu :
--Só la filla tercera del rey.
Y l'soldat:
-Obrem ', que vinch a cercarte .
Y la noya:
—No puch , que l' gegant memataría .
En aixó, lo gegant ho havia sentit é isqué al defora ab
una grossa porra pera matarlo , mes lo soldat que ja s'ho
pensava, li pega un cop de destral albras y després altres
per lo cos que va estebornirlo .
Llavoras lo soldat demaná á la noya que li dongués
una prenda de las que se n'havía endut de casa seva y
la noya li va donar una poma d'or; y fet, lliga aquella
á la corda y la feu pujar cap amunt.
Quan totas tres foren á dalt y la corda tornada abaix ,
lo soldat pensá que 'ls de dalt veyent ja en lo seu poder
á las tres princesas, pera haver més gloria y riquesas sería
fácil que s' volguéssen desfer d'ell y així es que deslli
berá fer una probatura y fou lo lligar a la corda un dels
tres gegants .
Com de fet hi Iliga un d'aquestos y donant una esti
ragassada a la corda, fos de dalt comensáren á tirar fins
que fóren á mitį pou que tot plegat deixáren anar á dalt
abaix tota la corda y fugiren .
Quan lo soldat ho vejé, digué: de una manera ó altra
tinch de sortirne d'aquest pou , y deixondint al gegant
que menos mal tenía , li digué:
-Vull que m ' pújes á dalt.
Y l' gegant que li diu :
--¿Cóm vols que ho fassa si estich tant malmés ?
--Digas com hi pujas las altras vegadas .
—M'hi puja lo corb .
-Donchs, mánali que hi puje .
-Necessita molta carn .
-Tú digas que t'hi puje y de carn deixaho córrer .
Lo gegant pujá dalt del corb y l'homedalt del gegant,
y van anar amunt, amunt, fins que al ésser á mitj camí,
lo corb crida :
-Carn, que no puch més.
Yli soldat:
-Crach , -cop de destral á la espatlla del gegant y li
dona un tros junt ab l' altre bras que quedat li havia .
Quan lo soldat fou á la llum del cel, se dirigí cap á la
ciutat del rey á la que hi arribá en lo precís moment en que s'anavan á celebrar las bodas de las dúas fillas més
grans ab lo sabater y l' sastre.
Lo soldat que se n ' va al palau , demana audiencia al
rey y li conta tot lo que havía succehit, mes ningú l' vo
lía creure, fins que s' tragué las tres prendas que las
noyas li havían donat y llavoras coneixentlas lo rey y tro
bantque era veritat lo que deya , cridáren a las noyas que
tot ho justificáren y aquell en premi lo casa ab la filla
gran , per lo qual vingué després ésser rey , així com
per fellons y traydors mana mtar al sabater y al sastre.
Text view • Book