Folk Tale

Sanch-y-Neu

AuthorFrancesc Maspons i Labrós
Book TitleCuentos populars catalans
Publication Date1885
LanguageCatalan
OriginSpain
SANCH-Y-NEU ERA una vegada un príncep que s'estava un día en una finestra de son palau mirant com queya una gran nevada; héuseaquí que jugant ab un gavinetet que tenía en las mans, s' feu un tall y caygué una gota de sanch damunt de la neu ; ell que la veu y diu : -No m ' vull casar sino ab qui s'diga Sanch-y-neu. Y se n'volgué anar a buscarla. La seva mare li prega que ho deixés córrer, donchsque no la trobaría. Mes ell, ferm y més ferm, va volguer anársen. Així es que feu aparellar lo seu caball y va marxar. Y s' posá á córrer mon, sempre enllá,més enllà, sens may trobar la noya que buscava. Ara deixém lo príncep y aném á un pare y unamare que tenían una filla, petiteta, petiteta, á qui estimavar. molt, mes eran tant pobres que no sabían com mantenir se, ab tal que moriren tots dos de miseria, y la noya no tingué altre recurs que anársen per aquest món, y com anava boy descalsadeta y quasi tota núa, d'espellifada, las espinas la punxavan de tot arreu y li feyan caure gotetas de sanch. Caminant, caminant, s'esdevingué una gran nevada, y trobantse la noya almitj de un bosch, ella que n'veu una caseta y se n'hi va y diu : --¿Voldríau acullirme, que m'he perduda? Y una vella li diu : --- Entra, noya, entra. Y com que anava bruta de sanch y de neu, la vella li tragué nom de Sanch-y-neu y se la quedá pera que jugués ab sa filla. Héuse aquí que un día que estava la vella pentinant los cabells rossos com un fil d'or de la noya, s' ensopega á passar lo fill del rey, desesperat de no trobar lo que cer cava, y sentí que la vella deya á la noya : - Sanch-y-neu, gírat de l'altra banda. Ell que s'hi acosta, y pregunta com se deya aquella noya. Y la vella que li diu : -Sanch-y-neu. Donchs m'hi vull casar; ¿hónt son los seus pares? -Son morts ; mes pera casarse es massa petita. -No hi fa res, ja la duré al meu palau, que jo só l’ fill del rey y la guardaré fins que puguém casarnos. Y doná mentres tant a la noya, una corona d'or y un vestit de plata. La vella tota fou d' acataments, posa lo vestit y corona á la noya y la aná á acompanyar, donchs que eixa era tant petiteta ; enduguentsen també á sa filla pera que pogués jugarhi. Lo príncep feu aparellar dos barcos. Al primer hipujá ell, y al segon hi feu pujar á sa promesa, y los barcos prenguéren vela. Pe'l mitj de la mar, lo príncep sempre anava a la part de detrás del barco pera veure a Sanch-y-neu, y com la vejés jugar per sobre cuberta, ell que li crida: -Sanch-y-neu, tente compte que 'ls ayres de la mar no t' fassan mal. Y la noya, com era petiteta, no ho va entendre y pre guntá á la vella : -¿Qué diu lo príncep ? Y la vella que li diu : -Que t' treguis la corona d'or y mela dongas. Y la noya que li dona. Al cap de una estona lo príncep que li torna á cri dar: -Sanch-y-neu, tente compte, que 'ls ayres de la mar no tenmalaltéixin. Y la noya, com era petiteta, no ho va entendre, y diu á la vella : -¿Qué diu lo príncep ? Y la vella que li contesta : -Que ť treguis lo vestit de plata y me l' dongas. Y la noya que se l’treu y li dona. Lo príncep continuava al capdevall del barco, y la va veure tornar á passar tot jugant, y ell que li diu : -Sanch-y-neu, tente compte que 'ls ayres de la mar no t fassan mal. Y la noya, com era petiteta, no ho va entendre y digué á la vella : --¿Qué diu lo príncep ? Y la vella que li respon : -Que ť tires dintre de l' aygua. -Donchs si ell ho diu, tiréum'hi. La vella que la agafa y l' hi tira. Desseguida posa á la seva filla la corona d'or y lo ves tit de plata, y quan lo príncep devallá de la nau, li entrega aquella, dihentli que era Sanch-y-neu, y lo príncep com á tal, la presenta á sos pares. Ara torném á la noya, la qual, cayguda á la mar, una ballena vamenjársela, y la noya no feya sino plorar tro bantse dintre d'aquella bestia, y com anava tota despen tinada de tant jugar, ella que diu á la ballena: Balleneta, balleneta, dónam dos pams de cadeneta, que vaig tota despentinadeta. Y la ballena que li diu : —No, massa que m'fugirías. -No t' fugiré, no. Y la ballena li doná dos pams de cadena. Y ella que s' posa á nadar у més nadar fins que va ésser à la platja. Y allí hi havia un gos que duya un pá y una costella á la boca, y ho doná á la noya, y aqueixa li va regraciar y li feu moltas festas, fins que la ballena la va estirar per la cadena, y tingué d ' entornársen á dintre l' ventre de aquella. Al endemá, ella que torna y diu : Balleneta, balleneta, dónam quatre pams de cadeneta, que vaig tota despentinadeta. Y la ballena que li diu : -Massa m ' fugirias. -No tingas por, no t' fugiré. Y la ballena li dona quatre pamsde cadena. Y ella que se n ’ va más endintre de la platja y troba lo meteix gós, qui li dona un pá y una costella. Y ella li regracia y li feu moltas festas, fins que la ballena estirá la cadena y tingué d ' entornársen á sa panxa. Y la noya, al endemá, ella que hi torna: Balleneta, balleneta, dom sis pams de cadeneta, que vaig tota despentinadeta. Y la ballena que li diu : -No vull, que m ' fugirías. -No ť fugiré, jo t'ho prometo. Y la ballena li dona 'ls sis pams de cadeneta. Ella que se n'va encara més endins de la platja. Y héuse aquí que aquest gós era del fill del rey, y cada día estava mésmagre, y l’ fill delrey que diu á n'els seus criats : -Donchs, ¿ que no donéu menjar al meu gós? Y los criats que li díuhen : --Cada día li doném lo pá y la costella. -Veyám com ho feu. Y los criats li donan. Lo gós, ab lo pá y la costella, se posa á córrer y se n ' va cap a la platja, y l' príncep y los criats se posan á sem guirlo, fins que véuhen que s'atura y ho dona á una noya lligada ab una cadena. Ells que van per acostars’hi, mes la cadena arrastrá á la noya mar endintre, y no la vejéren més. Lo príncep que diu: -Donchs demá la esperarém á la platja, y així que surti, ab una destral li tallarém la cadena. Y al endemà la noya que diu á la ballena : -Balleneta, balieneta, dom vuyt pams de cadeneta, que vaig tota despentinadeta. -Massa m ' fugirías. No t' fugiré. Y la ballena li dona los vuyt pams de cadeneta. Ella que se n ' va cap a la platja, y al serhi, lo príncep y ’ls seus criats s'amparan d'ella y á cops de destral li tallan la cadena. Quan la ballena va sentirho, se n ' va cap a dintre de la mar y, d'enrabiada, á cops de qúa va tombar tots los barcos que hi havía. Y l' príncep se va fixar ab la noya, y semblantli reco néixerla, li preguntá quiera. Y ella que li diu : -Sanch-y-neu. -¿Y donchs l'altra quí es ? Y la noya li explica tot lo que succehit li havía. Y l' prin-cep, tot enfadat, va al palau, crida a la vella, y recone gut per eixa l'cambi, lo príncep la feu 'matar, rebujá á sa filla y s' casa ab Sanch-y-neu, que ben bé s'ho me reixia.
Text view • Book