Folk Tale
María Rosa
| Author | Francesc Maspons i Labrós |
|---|---|
| Book Title | Cuentos populars catalans |
| Publication Date | 1885 |
| Language | Catalan |
| Origin | Spain |
HI havía un pare y una mare que tenían un sol
ſill, y eran molt y molt richs. Y al Ultramar hi
tenían també moltas hisendas, mes vingué que
l' pare s' feu molt vell y no pogué anar á cuydarlas, y
l'noy que diu :
-Ja hi aniré jo .
Los seus pares li donaren permís, encomanantli sobre
tot, que anés ab cuydado á pendre cap desgracia, y l'noy se n’aná.
Héus'aquíque quan tornava , que ja havia arreglat tot
10 que tenía de fer , al ésser al mitj del mar, s' alsá un gros
temporal que semblava que l' barco s' anés á perdre, y
l'noy clamá á la Verge María , y feu prometensa que si se
salvava, al arribar á sa terra , se casaría ab la noya més
pobre que trobés.
Los vents amaynáren , y parant la tempestat, lo barco va salvarse .
Lo noy, al arribar a casa seva, va estar tant content, que
no va recordarse més de la promesa que havia fet, y anava
tot lo día divertintse , fins que un día se li va acostar un
pobre y li va demanar caritat . Y ell que s' recorda de la
promesa , y diu :
-Ba, ja faré caritat als pobres y será igual, y li va do nar un duro.
Lo pobre, tot content perque feya temps que no s'havia
vist cap moneda á la butxaca, se n ' va anar corrents cap a
una cova hont vivía ab sas tres fillas , y las hi ensenya la
moneda.
La més gran se deya María , la mitjana Agna María y
la més petita de totas María Rosa , y fóren tant contentas,
que tot era dirli:
-¿Qui'us la ha donida? ¿ quí’us la ha donada?
-Un galan jove .
- ;Dönchs tornéuhi demá, tornéubi!
Al endemá lo pobre que se n ' torna al poble, troba al
jove y li demana caritat per amor de Déu , per ell y las sevas ſillas.
Lo jove que s' torna a recordar de la seva promesa,
mes diu :
-Ja faré caritats y será igual.
Y dona al pobre un altre duro .
Lo pobre vell, tot content com unas pascuas, se n'torna
á la cova y lo ensenyá á las noyas, y aqueixas tot era pre
guntarli:
-¿Quí'us lo ha donati ¿ quí’us lo ha donat?
-Lo meteix galan jove.
- ;Donchs, tornéuhi demá, tornéuhi!
Lo pobre que al endemá se n'hi torna, troba al jove
у li diu :
-Una gracia de caritat per amor de Deu, pera míy
mas tres fillas.
Lo jove s' torna a recordar de la promesa , mes diu :
-Ja faré caritats, y li dona un duro .
Lo pobre , tot content, li diu :
-Déu li pach ,besa la moneda y se n ' va .
Mes quan fou es fora, lo jove comensa de repensarse ,
devenintseli á la memoria que cada día li sortía l' meteix
pobre demanantli caritat, y dihent per ell y las sevas fillas .
Y ell que li corre al detrás y l' crida.
Y l' pobre , tot espahordit, diu :
- ;Ay misenyor! no me l' prengui l' duro , que es per mí у las mevas fillas!
-Douchs, ¿que teniu fillas ?
-Sí,mi senyor, ne tinch tres, y la una s' diu María ,
l'altra Agna María y la tercera María Rosa.
Las vull veure .
Y 'ls dos s'encamináren dret a la cova, y quan hi fóren
aprop , aquest cridá á las noyas y las hi diu :
-- ;Sortiu , sortiu , que hi ha lo senyor que m'fa caritat
cada día , y 'us vol veure!
Y ellas que díuhen :
-No podém sortir perque no tením roba.
Lo jove que, quan sent aixó, s' arrenca de la capa, la ti
ra á dins y diu :
-Que surti la més gran .
Y surt aqueixa, qu ’ era un portento d ' hermosura , abri
gada ab la capa .
-Que surti la mitjansera .
Y surt l'Agna María , tapada ab la meteixa capa; que
encara era més guapa que l'altra .
-Que surti la més petita .
Y surt la Maria Rosa , que era tant guapa, que no hi ha
comparació en la terra. Y l'jove queda enamorat d'ella .
Desseguida feu anar a comprar vestits pera totas tres,
las posa en una casa ab una criada pera cada unade ellas
y las anava á veure, quedant cada día més enamorat de la
María Rosa .
Aixís es que se n ' va anar a trobar als seuspares y 'ls hi
demaná llicencia para casarse ab la noya més pobre que
havía trobat, á ſi de cumplir la prometensa que ten'a feta.
Los pares li diguéren :
-¡Casat!
Y ell feu apariar unas bodas d'alló més bonas, fentre
galos á las altras germanas pera que fóssen sempre més
ricas, y s' casa ab tota pompa y alegría .
Héuse aquí, que una volta casats, lo jove tingué de
tornársen al Ultramar, y ans de embarcarse, encoma
ná bé á sa mare que cuydés a la seva esposa com á filla
propia .
Y una volta l' jove fou fora , la noya s' comensá de en
malaltir у més enmalaltir, fins que al últim va morirse ,
precisament lo día en que l' jove estava de tornada.
Y quan aquest arriba a casa seva y li diguéren que la
seva esposa era morta , podéu contar quin fou lo seu des
espero . Ell que se n ' va á la iglesia y demana al senyor
Rector si li volía deixar vetllar aquella nit a la seva espo
sa . Y l' Sr. Rector li diu que sí.
Se posa á vetllar al costat meteix de la tomba, y quan
s'esdevingué la mitja nit, veu sortir de dintre la tomba
un serpent que la volta tota , y ell de por no sabía lo que
li passava . Y l' serpent se n ' va tornar adintre .
Aldia següent, ell que demana també al Sr. Rector si
li deixaría vetllar a la seva esposa . Y l' Sr. Rector li diu que sí.
Arriba la nit, y ell que se n ' va á la iglesia y s' posa al
costat de la tomba de sa esposa . Al punt de las dotze
torna a sortir lo serpent, dona la volta á aquella y se
n ' torna á dins. Y l' jove estava gayre bé sense moures,
de por que tenia .
Al tercer día torna á demanar al Sr. Rector si li deixa
ría vetllar á la seva esposa , y aquell li diu que sí.
Ell que, al ésser la nit, se ri' hi va , se posa costat de
la tomba, y al punt de las dotze horas veu com surt lo
serpent, y ell que se l' posa á seguir. Y lo serpent se n'va
cap al altar, y l' jove que hi veu una rosa , la cull y se
n’va cap a la tomba de sa esposa , la destapa y fosa la rosa á la cara d'eixa .
Y la seva esposa comensa de suspirar y més suspirar ,
fins que fou ressucitada. Y era que la rosa aquella tenía la
virtut de que olorantla ressucitava á tothom ; per aixó lo
jove se la va guardar.
Tingué una gran alegría de tenir altra vegada á la seva
estimada María Rosa , y se n ' volgué anar cap a casa seva .
Mes aqueixa li digué, que si ho féyan á n'aquella hora ,
sabent qu'ella era morta, no la voldrían creure viva y s'es
pantarían , y encara que aquell insistí una mica , la María
Rosa l' convencé de que valía més que esperéssen anarhi
al endemà quan fós de día .
Així es que mentres tant s'esperáren en los grahons
de la porta de la iglesia , y l' jove, com anava tant cansat
y mort de son , digué:
-Donchs jo dormiré mentres tant; déixam ' posar lo
cap a la falda, y s'adormí.
Héuse aquí que tot just comensava á espuntar l'alba,
quan s' ensopega á passar per allí un caballer ab uns sol
dats que manava, y quan veu aquella noya tant guapa,
s'hi acosta y li diu, quí era y qué hi feya alli.
La noya li explica com era morta , y l’seu marit la ha
vía ressucitada , y que per no anar de nit á casa seva,
havían determinat quedarse alli, hont lo seu marit anava
tantmort de son , que s'havia adormit en sa falda.
Y lo caballer que se n'enamora y li diu si vol anar ab
ell , y la noya li diu que no. Mes lo caballer mana á n'els
seus soldats que la prengan , y la roba.
Quan lo seu marit se despertá, y s' trobá sense la seva
esposa , que aquell caballer ab sos soldats se la enduya,
se posá á córrer detrás seu ab gran desespero, mes en cap
manera pogué aconseguirlos .
Y tot trist se n'aná á casa seva, y diu que se n ' vol anar
á buscar á sa esposa , Quan los pares lo sentíren , lo tin
guéren per boig, donchs quesabían que la seva esposa era
morta , mes ell digué que no ho era ; prengué una bona
bossa de diners y un criat, y se n ' va anar a buscarla .
Corre per lo mon, roda molt temps, mes may la troba;
per ſi , havent acabats los diners, ab lo seu criat sentáren
plassa de soldats, y un día arribaren á un poble en lo quin
comandava la partida un caballer que deyan que portava
una dama robada .
Lo jove que se n ' va per veure si era ella , y l'caballer ,
veyent lo que feyan aquells dos soldats, se n ' va témer y
feu preguntar per sos noms. Los hi díuhen, y ell que co
neix lo del marit de la María Rosa y, ¿quína se n ' pensa ?
Fa amagar lo seu rellotje al morral del jove, y diu que
algun soldat li ha robat aquell.
Comensan de escorcollarlos un per un , y quan son al
morral del jove , li troban lo rellotje. Desseguida l' passá
ren per consell de guerra y lo condempnáren á mort.
Lo jove quan va sentirho, digué á n ' el seu criat:
-Quan m ' hajan mort, demana, com á bon company
que sempre has sigut de mí, que te m ' déixen veure, y
allavoras me fas olorar aqueixa rosa, y tornaré á ésser viu .
Héuse aquí que l' caballer no s' va ſiar de que ' ls soldats
lo matéssen , sino que hɔ va voler fer ell meteix ; per aixó
se n'baixa cap a la presó , se treu la espasa y lo atravessa
tres vegadas pe 'l mitj del pit.
Quan lo jove va ser mort, lo criat va demanar si com
á bons companys que havían sigut tota la vida , li deixa
rían veure . Lin'donáren permís, y ell que se n'hi vá , li
ſa olorar la rosa y aquell ressucita .
Fúgen tots dos y comensan de caminar, y camina que
caminarás , fins que arriban á un poble en que tothom
estava trist. Ells que preguntan la causa d'aquella triste
sa , y 'ls hi díuhen que era que s'estava morint l'home
més rich del poble .
Y l' jove que diu :
-¿Qué m'donaríau si l' posava bó?
-Tot lo que volguésseu .
-Donchs deixéumel veure.
Los del poble l'acompanyaren á casa lo més rich, que
s'estavamorint; lo jove que hi entra ,demana que l' déixen
sol ab lo seu criat en lo quarto del malalt, y quan hi es ,
en lloch de curarlo , lo acaba dematar y després li fa olo
rar la rosa y aquell ressucitá .
Quan lo hagué ressucitat, crida a tothom que entrés y
no podéu ſigurarvos la alegría que hi hagué de veure
aparéixer almalalt enterament bó y sá .
Carregáren al jove de diners, у ell у l' seu criat se ves
tíren ben bé, que no fóssen coneguts, y se n'anaren altra
vegada á córrer mon , fins que arribaren á la ciutat del
rey, en la que tothom plorava .
Preguntáren per qué era aquel llanto , y 'ls diguéren
que era perque s'estava morint lo rey , y que per més
metjes que hi havían anat, cap sabía curarlo , ans al con
trari, anava cada día de mal en pitjor.
Lo jove que diu :
-Donchs jo , si vull, puch curarlo .
Héuse aquí que quan los de la ciutat sentíren aixó, lo
duguéren al palau del rey y diguéren á la reyna que
aquell jove prometía curar al rey.
La reyna li demana que ho fés, y que li donaría totas
las riquesas que volgués.
Lo jove que li diu :
-No vull cap riquesa, sols demano que m'dongan lo
mando de tot lo regne per un sol día .
La reyna li otorgá desseguida, y ell digué que l' dei
xéssen sol ab lo seu criatdintre de la cambra del rey. Los
demés ho féren , y quan ell va ésser a dins ab lo seu
criat, acaba dematar al rey y desseguida li fa olorar la rosa , y lo rey ressucita .
Crida a tothom , y podéu contar quinaalegría hihagué;
contents, li concediren lo dia de mando.
Ell que allavoras maná arreglar un gran convit y feu
fer una crida, que de ordre del senyor rey , tots los caba
llers assistissen ab la seva esposa á un convit que donaya
per haverse curat de la malaltia .
Quan fou l'hora assenyalada , tots hi acudíren , fins lo
caballer que havía robat a la María Rosa , que res no pen
sava, juntab ella . Dináren tots ab gran contento , y quan
haguéren acabat, lo jove quemanava, diu que tothom con te la seva historia.
Tots los caballers, de un en un , l' anáren contant, y
quan arriba al jove, ell que explica que era casat, y que
un día, haventressucitat a la seva dona, un caballer l'hi
robá, que per perseguirlo , ell se va fer soldat, y l'caballer,
que comandava la partida, li ſicá l’ seu rellotje almorral,
y com á lladre l' feu condempnar á mort, donantli ell
meteix tres estocadas ſins á matarlo .
Y dihent aixó, se tragué la espasa y doná tres estocadas
al caballer, que estava tot espantat y groch com una
cera y ľ va deixar al siti.
Lo jove demaná perdó al rey y tothom li doná la rahó,
у ell va agafar á la María Rosa y se la endugué á casa
seva , y visqué felís y content ab ella per tots los anys de
la sua vida.
Text view • Book