Folk Tale
Los Fills del Rey
| Author | Francesc Maspons i Labrós |
|---|---|
| Book Title | Cuentos populars catalans |
| Publication Date | 1885 |
| ATU | 707 |
| Language | Catalan |
| Origin | Spain |
de cassa , y adelarat detrás de una pessa, se fica
dins una boscuria de la qual no sapigué sortir
ne, fins que se li feu nit, y buscant d'açı y d ' allá , al úl
tim arribá á ovirar un llum , llumet, que era molt lluny,
y ell que va dirigirs'hi.
Y quan va serhi, trucá á la porta de la casa y li pregun
táren :
-¿Quíhiha ?
Y ell que diu :
-Só l’rey, quem'he perdut anant de cassa .
¡Podéu contar si li van obrir la porta y l'acatamentque
li féren ! Procuráren donarli tot lo bó y mellor y lo acon
duhíren á una cambra prop de la que las noyas dor
mian .
Y en sent á mitja nit, la noya gran que diu :
-¡Ay! si jo m ' pogués casar ab lo rey , ab una fanega
do blat li mantindria tot lo reyalme.
Y la mitjana que diu:
-Si jo m'hi pogués casar, ab una pessa de panyo li
mantindria tot lo exércit.
Y la més petita que diu :
-Si jo m'hicasés, ne tindria un fill ab la estrella del
día al front y una noya ab la de la nit.
Y tot aixó lo rey s'ho ascoltava. Y al matí següent se
n'ana , y quan fou palau ,maná á buscar á las tres noyas .
Las quals ne rebéren gran temensa , mes obehíren , y una
volta devant lo senyor rey, aquest las hi preguntá qué es
de lo que havían enrahonat durant la nit que ell havía
posat en sa casa .
Yellas totas tremolavan de por que no las castigués ,
mes tant y tant ho maná lo rey, que la més gran diu :
- Jo vaig dir que si per cas me podia casar ab Vostra
Magestat, ab una fanega deblatmantindria tot lo reyalme,
Y la segona diu :
--Jo , que ab una pessa de panyo vestiria tot lo vostre exércit.
Y la més petita no gosava en cap manera . Per fi va dir :
-Jó vaig dir que si m'casava ab Vostra Magestat,
tindria un noy ab la estrella del dia al mitj del front y
una noya ab la de la nit.
Y l’rey que diu :
-Donchs tú † casarás ab mí.
¡Podéu contar quina alegria tinguéren ! Se celebráren
unas grans bodas y vivian á tot pler, quan s'esdevingué
lo declararse una guerra y l’rey tingué de anarhi.
Y quan hi fou , héuse aquí que la noya parí un noy y
una noya, ell ab la estrella del dia al mitj del front y ella
ab la de la nit; y las germanas, que eran totas envejosas
y no li volian bé perque era més que ellas, agafáren las
dúas criaturetas, las ſicaren dintre una caixeta y las llensa
ren al mar, y com lo rey las hi havia encomanat que així
que parís la seva dona, li enviéssen la criatura pera veure
si era cert lo que avans decasarse havia dit, las germanas
agafáren dos fills de gitano y los hi enviáren , dihentli
que eran los que havian nascut.
Lo rey , quan los vejé tant lletjos, fou fortament enujat
y maná que, donchs la seva esposa l'havia enganyat, in
continent fós morta , com aixís ho féren executar las ger
nanas.
Ara , héuse aquí que un pescador, tot pescant, pescant,
trobá la caixeta , y veyent aquellas dúas criaturas tanther
mosas , se las emportá á casa seva y digué a la seva dona:
-¡Ay, donameva! avuy sí que porto bona pesca.
Y ella que li diu :
--- Sí, prou , ja m'ho sembla, sempre dius quehas pes
cat bé y may portas res á casa y cada dia som més pobres.
-Te dich que si, que he pescat bé.
Y li ensenya la capsa. La dona quedá encantada de
veure aquellas criaturas tant hermosas; las hi buscá dida
y las feu criar com a sevas propias .
Héuse aquí que quan tinguéren vuytanys,los pescadors
sentíren una veu que 'ls deya:
-Tornéu aqueixos noys allí hont váreu trobarlos.
Ells al principi no n'féren gens de cas perque los es
timavan molt y s' deyan entre sí: « A la capsa no hi caben
pas, y á la mar no 'ls hi volém tirar .) Mes cada nit sen
tian la meteixa veu, y al últim , tots esporuguits y ab prou
recansa los portáren a la platja y allí ’ls deixaren .
Aixis que los noys estiguéren sols, se'ls hi aparegué
una senyora qui ’ls hi digué: -Jo só la vostra mare ; no
teméu may res per perill en que ’ us vejáu, que jo vetllo
per vosaltres ; lo que si vos encomano es que no 'us dei
xéu may; no’us separéu l'un del altre per cap cosa : esti
méu bé á Dèu, y siguéu ben bons minyons.-Y doná
uns rosaris á la noya, que eran lo menjar de l'anima, y
un sarró al noy pera posarhila vianda que ʼls donguéssen .
Los noys tots contents li prometéren fer lo que ella 'ls
deya y se n ' anáren , caminant, caminant, ſins á ésser á
una ciutatmolt gran , y en ella á davant de un argenter ,
encantats de tanta riquesa com á dintre l'aparador hi
havia .
L’amo al véurels parats ab tanta insistencia se 'ls mira
y quedá tantprendat del noy que li digué si volia que
darse per aprenent.
Lo noy digué:
-Prou , mes no m ' puch separar de la meva ger
mana .
Y l'argenter se 'ls quedá á tots dos,
Un día lo rey li maná que fés una corona tant bɔna
que no n'hihagués cap de tant rica y hermosa , y encara
que l'argenter ne sabia, entra en grossa temor deno en
devinar lo gust del rey , tant bona la volía , y de rebre un
gros cástich , y s' posá tot trist y de mal humor.
Lo noy ho repará y tot era preguntarli qué tenía, mes
l' argenter no li volia dir en cap manera , donchs que en
res podría adobarli.
Per fi tant l' importuna ľnoy , que va dirli y l'noy que li diu :
-Donchs jo n'empenyo en ferla, ab tal que m ' dei
xéu tancar en un quarto junt ab la meva germana.
L'argenter hi consentí y quan los dos noys estiguéren
tancats en lo seu quarto , se 'ls hi aparegué sa mare y feu
una corona qu ’ era maravella de veure.
Al matí següent quan la ensenyaren al argenter no
quedá aquest poch parat y fou tant content quemés no
podía . Los hi feu una pila de petons y 'ls hi digué que
donchs ells la havían feta , ells meteixos la presentéssen
al rey .
Héus' aquíque quan lo rey los va veure , sentí un surt
al cor com si li digués alguna cosa y se li esdevingué al
pensament que com aquells podrían ésser los seus fills.
Fou molt contentde la corona que li duyan y 'ls hi digué
qué era lo que volian per paga .
Y’ls noys responguéren que volían un palau devant
del seu meteix .
Lo rey ne fou content y 'ls hi bastí un palau qu'en
cantava de veure, y sempre los volía tenir aprop, apesar
de la tristesa que li causava lo véurels, pensant que com
ells debian ser los seus propis fills.
Las dúas germanas , que vivian en lo palau del rey, al
véurels , desseguida 'ls van conéixer y pensáren que si
l' rey descubría tota la maula las mataría , y ab aquest temor anáren a trobar una bruixa li demanaren com ho
podrían fer pera pérdrelos .
Y la bruixa que 'ls hi respon :
-Diguéu á la noya que es niolt guapa y vistosa, em
pero que pera serho més li falta cullir la tulipa que dona
hermosura, que es allí dalt d'aquellas montanyas; y com
en ella hi víuhen dos lleons molt grossos y feréstechs, no
n ’ surtirá , y després podréu dirho al noy.
Las germanas ne fóren totas contentas y anáren á veure
als noys y diguéren á n ' ella que era molt guapa y vistosa mes que pera serho més era precís que anés á buscar la
tulipa de la hermosura , que era dalt d'aquella montanya.
A la noya li entra la presunció y volgué anarhi, mes
com no podía separarse del seu germà, resolgué anársen
també ab ell. De lo qual ne fóren molt contentas las ger
manas, donchs aixís de un sol cop se desfeyan dels dos.
Los noys que se n ' van, y , camina que caminarás, quan
fóren lluny se 'ls hi aparegué la seva mare, la qual los hi
digué que á dalt de la montanya hi havia dos lleons que
voldrían matarlos, mes que no s'espantéssen y 'ls dona
un caball que corría com lo vent y un pá calent á cada
hú, encomanantlos que aixís que trobéssen los lleons los
hi tiréssen los dos pans, que correguéssen á cullir la flor
de la tulipa y muntant lo caball que corría com lo vent
fugissen y 'ls lleons no podrían atraparlos .
Los noys ho féren tal com la seva mare loshi havia dit,
tiráren lo pá calent als lleons, culliren la tulipa y apre
táren a córrer ab lo caball que los lleons no poguéren
atraparlos.
Quan fóren á llur palau, la noya torná de una hermo
sor may vista , ab prou rabia de las tias queno capian com
havian pogut salvarse, y l rey n'estava tant agradat
d'ells, que dona un convit y va invitarlos á la seva taula .
Héuse aquí que quan fóren á initj dinar aparegué una
colometa blanca y feu un ou al plat del rey. Podéu con
tar si tothom va quedar admirat, fins lo meteix rey, y las
germanas aprofitantse d'aquell estupor, tement d'alló
alguna cosa , cambiáren l' ou ab un de gallina. Mes la
coloma aixís que ho vejé , diu :
--Aixís com han cambiat l'ou, cambiaren los teus
fills .
Lo rey quedá que no sabia lo que li passava. Inconti
nent preguntá á tothom y descuberta la maldat de las ger
manas feu penjarlas; honra als dos noys com als seus fills
y prínceps, feu anar a buscar los pescadors á qui doná lo
palau que havia fet pera los noys, y visqué felis per tots
los anys de la seva vida.
Text view • Book