Folk Tale

Los Tres Estudiants

Author	Francesc Maspons i Labrós
Book Title	Cuentos populars catalans
Publication Date	1885
Language	Catalan
Origin	Spain

more header data

LOS TRES ESTUDIANTS ERAN los temps aquells en que los estudiants de Cervera , com que vivian en comuna y lluny de casa seva, totas se las pensavan ;encara s' parla de llurs tretas y de segur que durará temps llur nom y fama. Donchs, eran tres estudiants que ab calaveradas y bro mas havian acabat tots los seus diners y com lo ventre no admet excusas, n'haguéren tots tres concell y héuse aquí lo que determináren . Anársen á un hostal y procurarse un dinar , de franch , dels mellors que poguéssen donarse ; per aixó acordá ren cuydarse ells meteixos de lo principal del dinar y s'encarregáren , l'un de las butifarras , l'altre del vi y l' altre del pa. Així acordats, lo de las butifarras que diu á la hos talera : --Tindriau per casualitat una olla foradada que po guésseu deixar ? -Prou , d'aixó ray, may ne manca. Y li deixa una olla foradada . L'estudiant quan la tingué se n ' va anar cap a una tenda m ' y diu : -¿Que tindríau butifarras frescas per vendre? -Pocas ó moltas bé n'hi ha. —¿Quántas ne teniu ? -Unas tres carniceras. -¿Y á quant las venéu ? A tant. -Donchs, donáumelas totas tres y fiquéumelas á dins d'aquesta olla , La hostalera aná á buscarlas y mentres tant l'estudiant se posá la olla demanera que lo forat vingués sobre una butxaca que s'havia guarnit en lo forro del manteo, y quan aquella aná tirant las butifarras á dintre de la olla , totas anáren cayent á la dita butxaca. Quan fóren totas tres carniceras á dins, l' estudiant tapá la olla y s’ fica la má á la butxaca pera pagar, mes ¡oh, desgracia ! s' havia descuydat los diners al hostal. Ab aixó, volguent quedar bé, ell que diu á la tendera : --Miréu; m'he descuydat los diners á la butxaca de l'altra gech que tinch al hostal; per aixó, si m ' voléu fer lo favor de guardar las butifarras, m'arribaré alhostal á buscarlos. Mentres tant’us deixaré l' olla á n'aquest pies tatge pera que ningú la toque. La hostalera hi vingue bé y l'estudiant se n'aná tot content ab las butifarras dintre la butxaca . Lo segon estudiant demaná un bot á la hostalera , hi posa dos porronsde aygua y se n'aná cap a una taberna en la que demaná mitj setzé de ví ben bó. Lo taberner li mesurá y lo estudiant se l' feu tirar din tre del bot; quan hi fou, preguntá quánt valia y l' taber ner li demana lo preu á que regularment lo comptava . - ;Quin ví tantcar! no l' vull pas; per tot lo donan més barato . Lo taberner digué que no, mes ell que si, comensáren de disputar , fins que al últim l'estudiant digué que ja li havia dit que no l' volia y per lo tantse l' tornés á que dar, que ell ja aniria á un altre puesto a comprarlo . No hi hagué més remey; lo taberner torná á parar la mesura. y umplert lo mitj setzé l'estudiant lliga l’ bot y se n'ana de la taberna , enduyentse dos porrons de ví que i bé era barrejat ab aygua, no deixava per aixó de ser en bó. Lo tercer estudiant se n'aná cap a la plassa á trobar ina taula de pá. -Donáume tants pans de tres lliuras. Lo venedor los hi pesá y va donarloshi. -Miréu , us los vinch á buscar d'ordre d'aquell ca pellá . Y li senyalá un capellá que s' passejava per la plassa y que vejé que allavoras estava guaytant cap allí. Com que lo venedor coneixia ja, com de la vila, al Prebere , no hi tingué cap diſicultat, pus pensa que per rahó de sos hábits no s'acostava, y entrega lo pá al estu diant, qui tot content se n ' aná ab sa provisió á trobar als seus companys. Mentres tant lo venedor del pá, veyent que l' capellá se n'havia anat de la plassa sense pagar , plegá 'ls trastets y se n ' aná á trobarlo á casa seva. Hi truca, demana al Reverent y quan aquest va sortir li demana que li pagués lo pá que li havia fet anar á buscar a la plassa. Podéu contar si l' capellá queda admirat. - Pero , home, si no ' us he fet venir á buscar res . -¡Ay ! ¡ay! á n'aquestas estém ? ara sortím que fa l' desentés; no ho haguera dit may de un homede la seva classe. -Pero, cristiá de Deu, si no ’ us he fet venir á buscar res . -Si, senyor , que me ha fet venir á buscar pá per aquell estudiant. Lo cas es que s' armá una disputa d'alló més grossa y'agafantse sempre l' venedor en que era estrany que un capellá fes alló , aquest pera que no se sentissen los crits desde fora casa , per lo carácter que tenia , al últim no tingué altre recurs que pagarli lo pá que demanava. Los estudiants tinguéren un dinar, com se n'diu de can ample, ab una broma y gatzara que semblava que l'hostal s'ensorrava . L'hostaler que va veure que eran estudiants y que es tavan tant contents, la cosa ja no li va agradar, així es que digué a la seva dona que anés ab cuydado pera no deixarse enganyar, que si decás volia, ja s' quedaria ell pera ferlos lo compte. Mes la hostalera que també tenia l' seu punt, li digué que de cap manera , que ella era qui ho feya y que 110 la enganyarian . L'home li advertí bé que tingués compte y se n'ana cap a la seva feyna . Quan los estudiants haguéren dinat, cridáren á la hos talera y li demanaren lo que valia . La hostalera los hi contá y al moment tots tres se ficá ren la má á la butxaca. Mes comensá desseguida una de disputas que no hi havia més que ascoltarlos. —No, home, no ť ſiques la má á la butxaca , que no vull que pagues; ja vas ferho ahir y per lo tantm'enfa darías si avuy ho fésses. -Pero, si encara te n ' dech una pila . -Qui ’us ne deu una pila só jo ; per lo tant me toca pagar á mí. Ab aquestas y altras rahons comensáren llargas disputas, ſins que ľ un , com trobant una gran idea, -ja sé com ho farém , digué; som sols en aquesta sala , tanquémla ; nosal tres nos posarémn á fer la sardana, al mitj hiposarém á la hostalera , ta pada d'ulls , y al moment que mane que parém , á n'aquell á quitoque, será á quí tocará pagar. La hostalera s'hiavingué; la tapáren d'ulls y comen sáren de rodar fins que tots tres, l' un detrás del altre, fu giren . Aquella maná parar y estengué los brassos pera agafarne á algun , mes per tant que estirés no n'tocava cap fins que s' topá ab lo seu marit que venia de la feyna . Aixís que l' tocá, ella que diu : - Ja ť tinch , tú ets quí tens de pagar. L'hostaler que vejé la sala sense 'ls estudiants y á la seva dona d'aquella manera , desseguida entengué que la havían burlada; així es que tant bon punt sentí las parau las d'aquella : -Tú ets qui la pagarás - respongué y agafant una barra n'hi dona una que, pobre dona , si viu encara se n ' recorda. Mentres tant los estudiants se n'havían anat contents y alegres y pe'l camí que anavan vejéren venir tres cegos cadascun ab son respectiu instrument sota l'aixella , y un dels estudiants que diu : - ;Fémlos tocar que ballarém ! -Fém ;-diguéren los altres. - ; Ey , companys! ; quántne voléu de tocar tota eixa tarde? Losmúsichs demanáren preu , los altres regatejaren y per últim quedant concertats , los músichs tocáren que més tocarás tota la tarde. Los estudiants de cabriolas y salts no volguéu may veuren més: semblava que s' tornavan boigs. Per fi fou hora de plegar; llavoras los estudiants cridá ren als cegos pera pagarlos, eixos vinguéren y tots tres estenguéren la má. -No, digué un dels estudiants, ’us pagarém á vos. Fent veure que s' dirigía á un dels cegos . Eixos, ente nentho així també, tots tres, cada hú pe 'l seu cantó, retirá la má. L'estudiant feu veure que anava comptant, feu lo compte exacte y uns y altres se despediren . Quan los cegos fóren un xiquet lluny, l'un d'ells, digué: -¿Quánt nos toca? Y l'altre : -Tant. -Donchs, tant se val que ’ns ho partím . -Partims' hd. Mes tots tres esperavan qui partís. - Vaja, parteix tú qu' has cobrat. -No, home, que has cobrat tú . -¿Com jo ? Donchs, haurá cobrat aquest altre. -¿Jo ? Vaja , vaja, á mino ’m vinguéu á embolicar . -Tú ets qui ’ns embolicas. Si m'embolicas tú , si m'embolica aquell, creyent cada hú que l'altre l'enganyava, s' armá entre ells una baralla tant grossa , que eixiren las bastonadas, que com de cego , cada una valia un credo, y quasi s'arribaren á malmetre . Los estudiants mentres tant reyan á tot gust y celebra van lo haver menjat y haverse divertit tot un dia sense un quarto de gasto . Y se n'anaren per lo mon á ferne de las seyas.

Text view • Book