Folk Tale
La Noya Peix
Translations / Adaptations
| Text title | Language | Author | Publication Date |
|---|---|---|---|
| The Girl-fish | English | Andrew Lang | 1906 |
| Author | Francesc Maspons i Labrós |
|---|---|
| Book Title | Cuentos populars catalans |
| Publication Date | 1885 |
| Language | Catalan |
| Origin | Spain |
NA vegada eran un pare y una mare que tenían
una ſilla á qui per ser única la contemplavan
de tal manera , que feya tot lo que volía . Per
més que li diguéssen que traballés, ella may volia ferho y
sempre se n'anava á passejar. Los seus pares li diguéren
que al inenos s'endugués una ſilosa y ſilés.
La noya s'endugué la filosa , mes en comptes de filar
s'entretenía ab tot lo que trobava y passant per la vora
de un rech , héuse aquí que vejé un peix y ab ajuda de la
ſilosa va pescarlo .
Y quan lo tingué, lo peix que li diu : - Nom’mates ó
sino t' tornarás peix .
Mes la noya no n ' feu gens de cas, sino que tota con
tenta se lo va endur á casa seva y l’ doná á la seva mare
pera que l' cogués. La dona li sabía greu de ferho, de
tant bonich que era , mes la noya insistí y a l'hora del
dinar aparegué lo peix á taula .
La noya se l' posa al plat y almoment que anava á fi
cársel á la boca queda convertida en peix . Fa un salt, se
tira al rech y de allí al riu y després almar y quan hifou ,
al veure sa trista sort, comensa de plorar y plora que plo
rarás, fins que hi anáren los altres peixos y li preguntáren
qué es lo que tenía , y ella que 'ls hi explica y diu qu'era
una noya que un día va pescar un peix que li va dir que
no l'matés ó sino ella se n’tornaría y que no creguentlo
lo va matar y se havia tornada peix .
Los altres peixos la aconsoláren y li diguéren que no
s' entristís que ells també eran noyas encantadas y que la
durían á la seva reyna .
Y l'acompanyaren cap al fondo de la mar y en sent á
dins s'aparegué á sos ulls un palau tot de coral y perlas y
sentí una veu hermosíssima que cantava. Hi va entrar y
va trobar una sirena que era la reyna y qui li va demanar
qué tenía y qui era .
La noya li va explicar que anant á passeig havía pescat
un peix quil'havia amenassada de convertirla en peix si l’
matava y que ella no haventlo volgut creure , lo va matar
y anava á menjársel, quan sentí que li eixian escamas y
de cop havía quedat tota ella convertida en peix havent
sen’tingut d'anar tot depressa cap a la mar.
La sirena s'ho va escoltar tot sense dir res y quan la
noya hagué acabat li va respondre : -Jo també era persona
humana; la meva mare era la reyna y quan me va casar
me posá sa corona al cap y m ’ va dir que jo sería la reyna
mentres conservés aquella corona. Un dia tot enrahonant
ab lo meu espós m ’ va escapar de dirho у
haventho sentit
un gegant, quan a la tarde m ' passejava per mos jardins ,
desde dalt de la montanya estirá l' bras , me va pendre la
corona y la va posar á sa filla, qui ocupá desseguida lo
meu puesto y fou la reyna sense que l' meu marit se
n'adonés sisquera . Jo no tingui altre recurs que fugir
corrents cap a la mar, á la que de tant plorar hi han anat
venint las meyas donzellas convertidas en peixos y no
tornarém á nostra primitiva forma fins que hi haja algú
que m ' porte la corona, que allavoras totas nos desencan
tarém y tornaré á ser reyna.
La noya que li diu : - ja ho faré jo , si m ' dihéu com pot
aconseguirse.
-Cá tens de poguer, digué 11 reyna.
Mes la noya perſidiejá , donchs lo que volía era sortirse
d'aquell estat en que s' trobava y tant y tantho feu, que
la reyna li digué:
-T'hi va la vida,mes si vols conseguirho, tens d'anar
á dalt de la montanya més alta hont hi trobarás lo gegant
quemela va pendre y que ara la té per haver mort la
seva filla ; tente compte perque si t' veya ť mataría , mes pera conseguirho t'dono la facultat de tornarte la bestia
que vulgas , ab tal que digas: Deu y tal bestia .
La noya tota coratjosa se posá á nadar fins que fou á la
platja y diu :
-Deu y ciervo.
Y queda convertida en un ciervo lleuger y bonich que
emprengué una correguda furienta , com volía la noya
pera ésser més aviat al castell.
Héus' aquí que l' fill del rey anava de cassa y quan
veu aquell ciervo s'hi llensa furiós al seu darrera у
tots
dos corrents l'un al detrás del altre ni quasi s' veyan .
Empero lo príncep duya un caball qu ' anava molt lleuger
y al cap de una estona s'arribá á amparar del ciervo .
Aquest al véures prés, ab llágrimas als ulls se girá al
príncep y li digué:-Per favor te demano que m ' deixes
Y l' príncep, al veure una estranyesa d'aquella
manera y al sentir una veu tant bonica, fou tot sorprés,
у
la noya aprofitantse pegá embranzida y fugi encara més
lleugera .
Lo príncep, pensant si verdaderamentera alló un ciervo
ó una noya encantada quedá tot trist y se n'aná cap alseu
palau sense que ningú l' pogués distreure de sa tristesa.
La noya mentres tant aná corrents fins que fou al cas
tell del gegant, que en lloch tenía cap obertura , lo cual la
posá tota trista, y pensant, pensant com entraría, se posá
á voltar lo castell fins que s'adona de una esquerda que
á la paret hi havía .
anar.
Ella que diu :
-Déu y formiga.
Y queda tornada en formiga . Travessa la paret y s'tro
ba en un pati que sols tenía una finestra molt alta ; ella que diu :
-Déu y mico .
Se torna mico y enfilantse per tot arreu se n ' puja cap
á dalt á la finestra y quan hi es , diu :
-Déu y lloro .
Y s'converteix en lloro ; se fica cap endins y quan troba lo gegant li diu , que hi anava perque li dongués la co
rona de reyna, donchs que la seva filla ja era morta .
Lo gegantal véurela la volía matar, mes ella li demaná
que no ho fés y l’ gegant li va dir que no ho faría y li
donaría la corona de reyna si li portava un collar de!
arch de SantMartí.
La noya que se n'va, y diu :
-Déu y águila.
Y queda convertida en águila. Se posa á volar, cap
amuntsempre y quan arriba als núbols comensa ab las
alas á esbarriarlos fins que hiaparesqué un tros de serena
y en mitj d' ella l’arch de Sant Martí. Llavoras ella que
se n'hi va fins á tocarlo , se posa á fer vent ab sas grans
alas y desfentlo á bocins, ne cull una pila de trossos de
tots colors y ne fa un collar qu'eramolt precios de veure .
Quan lo tingué fet, se n ' va cap al castell y diu :
-Déu y lloro.
Se torna lloro y se presenta devant del gegant á quí
entrega l' collar ab gran admiració d'est, que no sabía avenírsen ' .
Mes lo gegant no per aixó li entrega la corona, ans al
contrari, volentia fer perdre, li diu :
- Avans de donártel necessito una altra cosa, que si no
me la portas te costará la vida; vull una corona d'es trellas,
La noya que se n ' va y diu:
-Déu y galápat.
Y se torna galápat.
Quan ho fou se n ' va cap a un rech hont s'hi reflectian
las estrellas, s'omple tot lo ventre d'aygua ab las estre
llas dintre y se n ' va cap al castell. Treu l' aygua, agafa
las estrellas y n ' fa una corona hermosa y brillant que
n ' feya de la nit día , y una volta feta , diu :
- Déu y lloro.
Y queda convertit en lloro . Se n ' va y presenta la co
rona al gegant que al véurela quedá tant admirat queni
menos ho volía creure , mes coneixent que aquell lloro en
tot lo guanyaría , li digué:
-Conech que tens més poder que no pas jo, ab aixó
aquí tens la corona.
La noya la agafá tota contenta y se n'aná corrents cap
á la finestra ; y diu :
-Déu y mico .
Queda convertit en mico y baixa al pati; diu :
-Déu y formiga.
Se torna formiga y passa per la escletxa.
Quan es fora, diu :
—Déu y ciervo.
Y queda ciervo . Apreta á córrer tant com podía y passa
pe'l mitj del bosch , en lo quin hi tornava á haver lo prín
cep que cassava, lo qui per més ques' possá á córrer, may
pogué atraparlo . Y la noya corrents, corrents, va arribar á
la mar , en la que així que va ficars'hi queda convertida
en peix .
Se posá á nadar fins que arriba al fondo, hont la sirena
ab los altres peixos ja la esperavan y tant bon punt la van
veure tot fóren alegrías, y sobre tot quan van saber que
portava la desitjada corona.
La noya entrega aquesta á la sirena , la qui se la posá é
incontinent queda desencantada lo meteix que totas sas
donzellas, las qui regraciár en á la noya que ja havía re
cobrat sa primitiva forma, lo favor que acabava de ferlos.
Se n'anaren totas a la platja y de allí cap al palau de
la reyna, junt ab la noya, donchs d'agrahidas també li
volguéren y quan hi fóren , podéu contar la alegría que hi
hagué al reconéixer a la reyna ab sas donzellas; sino es lo
príncep que si bé, com era natural, n'estigué content,
no per aixó perdé l'ayre de tristesa que tenía .
La reyna lo va cridar y li preguntá qué es lo que li pas
sava, mes lo príncep no li volia dir de cap manera , fins
que al últim , tant y tant lo prega que digué que era
que estava enamorat de una cosa impossible.
-¿Y qué es ?
Lo príncep no gosava à dirho; per fi, Jigué: - De una
hermosa cierva .
La reyna, com podéu contar, li va dir que ho deixés
córrer y que s' casés ab una noya hermosíssima, qu ’ era
la qui la havía salvada, y que havia arribat ab ella .
Y feu sortir á la noya, mes lo príncep en cap manera
volgué ni sols mirarla . Per lo que la noya, coneixent
qu'era l' príncep que totas dúas vegadas la havía perse
guida, s'hi acostá y ab la meteixa veu que havia fet quan
aquell la havía agafada, li digué:
-Per favor te demano que m ' deixes anar y no
m ' mates.
Lo príncep al sentirho sembla com si tornés de mort á
vida y més quan la noya li explica tot lo que li havía
succehit , com així també ho digué la reyna, que allavoras
lo príncep conegué que era ella y s'hi casa , essent tots
contents y felissos per tots los anys de la seva vida.
Text view • Book