Folk Tale

Era aranha e era tartauga

Translated From

Ananse eni Akekrehemaa

LanguageAkan

Other Translations / Adaptations

Text titleLanguageAuthorPublication Date
Anansi die gulsige spinnekop en die waterskilpadAfrikaans__
De spin en de schildpadDutchMaarten Janssen_
Anne LingemannGermanAnne Lingemann_
Il ragno e la tartarugaItalianSelvaggia Cerquetti_
Паук и ЧерепахаRussianОльга Борик_
Edderkoppen og SkildpaddenDanishRuth Temporal_
U-Anansi isicabucabu esinomhobholo nofudu lwamanziZulu__
A aranha e a tartarugaPortuguese__
La araña y la tortugaSpanish__
Laba-laba deng TuturugaManado MalayNugrah Y. Daapala_
The Spider and the TurtleEnglish__
La tiralanya i la tartaguaLadinoZelda Ovadia_
Armiarma eta dortokaBasquePaula Bilbao_
Buvhi Anansi la tseda na tshibodempembeVenda__
A araña e a tartarugaGalicianSara Rodríguez Alonso_
L'araina y a tartugaAragoneseAnna Victoria_
Kɛdɛba nee ƐnwɔnraNzimaFrancis Benle_
Chi llalliñ ka chi peyuMapudungunAntonio Chihuaicura_
L'araignée et la tortueFrenchClémence Savary_
L'aranya i la tortugaCatalanElisabet Llopart_
O' ragnò e a' tartarùgNeapolitanAnna Mondragón_
AuthorAitor Fuentes Parés
ATU60
LanguageOccitan
OriginGhana

Un dia, era aranha Anansi coelhec quauques verdures fòrça grosses e sabroses deth sòn jardin. Les codec damb plan de suènh e hègen plan bona flaira. No podie demorar entà sèir e minjar.

Just en aqueth moment quauquarrés truquèc ena pòrta. Ère era Tortuga, qu'auie viatjat tot eth dia e ère plan cansada e auie fòrça hame.

"Òla, Anansi," diguec era Tortuga. "È caminat pendent tant de temps, e è sentut era flaira des verdures mès delicioses qu’aja aulorat jamès. Series tan amabla de partir eth tòn minjar damb jo"?

Anansi non se i podie negar, perque en sòn país ère costum partir eth minjar damb es visitaires. Totun, non ère plan contenta, perque Anansi ère un shinhau cobdiciosa e volie totes es verdures delicioses entà era soleta. Atau donques, Anansi se metec a pensar e se li acudic un plan.

"Se vos platz, entre, Tortuga. Serie un aunor auer-te coma convidat aguesta net. Sete aciu qu’ as ua cagira, e servís-te. "

Era Tortuga entrèc e seiguec, mès quan ère a punt de provar era verdura, Anansi cridèc: "Tortuga, non sabes que non se pòt sèir ena taula damb es mans lordes?"

Era Tortuga se guardèc es mans e vedèc que les auie plan lordes. Auie caminat tot eth dia e non auie agut era oportunitat de lauar-se es mans. Alavetz era Tortuga se lheuèc e anèc entà eth arriu a lauar-se-les. Hec eth camin entà era casa pòga poc, coma totes es tartaugues, e quan tornèc Anansi ja auie començat a minjar.

"Non volie qu'era verdura se heiredés tanlèu qu'è començat", didec Anansi. "Mès, se vos platz, sète Tortuga".

Era Tortuga se setièc de nau e se servic era verdura, mès de nau Anansi li didec:

"Tortuga, non m'as escotat? Non ei de bona educacion sèir ena taula damb es mans lordes!”

Guardèc entà a baish e vedèc qu'es sues mans tornauen a èster lordes, ja que les auie de bessonh entà tornar ta casa. Tanlèu que caminèc entà er arriu un còp mès. E, aguest còp, quan tornèc auec era precaucion de caminar sus era èrba entà non enlordir-se es mans. Mès quan arribèc ara taula, Anansi ja s'auie acabat era verdura tan bona e non ne demoraue bric.

Era Tortuga se demorèc en tot guardar Anansi e dempús didec: "Gràcies per partir eth tòn minjar damb jo. Se bèth còp vies apròp de casa mia, se vos platz, permitisme tornar-te eth favor". Dempús caminèc lentament entà dehòra e seguic eth sòn camin.

Passèren es dies e Anansi pensèc mès e mès en minjar qu'era Tortuga li auie aufrit. Eth sòn interès per sopar gratis no arturaue de créisher e, fin finau, no ac podèc suportar mès. Se metèc en marcha entà anar ta casa dera Tortuga.

Quan i arribèc, just ara ora deth sopar, era Tortuga prenie eth solei ath costat d'un arriu.

Era Tortuga lheuèc es uelhs, lo vedèc, e didec: "Òla, Anansi, as vengut a partir un sopar damb jo?"

"Oh, òc, e tant!" didec Anansi, qu'auie fòrça e fòrça hame. Era Tortuga se capbusèc dejós dera aigua entà anar a casa sua e arturèc era taula per sopar. De seguida tornèc a gésser ara superfície e li didec: "Era taula ja ei arturada e eth minjar ei en punt. Se vos platz, seguís-me, Anansi".

E alavetz se submergic dejós dera aigua e comencèc a minjar lentament.

Anansi se lancèc ara aigua, mès no podec arribar enquiath hons der arriu. Sagèc de nadar cap ath hons, mès ère tan leugèra qu'eth sòn còs pujaue de nau ena superfície.

Sagèc de bussejar e de nadar d'esquia. Dempús, sautèc damb totes es sues fòrces, mès no i auie manèra d'arribar enquiath hons der arriu.

Mentretant, era Tortuga minjaue pòga poc.

Anansi no ère dispausada a renonciar a minjar gratis, e se metèc a pensar a veir com s'ac podie hèr. Fin finau, auec ua idèa. Comencèc a préner pèires e ròques, e se les hiquèc enes pòches dera giqueta.

D'aguesta manèra, quan se hiquèc ena aigua s'enfonsèc enquiath hons e podec sèir en taula.

Era taula ère plia de minjar boníssim. Anansi non se podie creir era quantitat de minjar qu'auie deuant e no podie demorar per començar.

Mès tanlèu hec eth prumèr mos, era Tortuga deishèc de minjar e didec: "En mèn país non portam giqueta ena taula. "

Anansi vedec qu'era Tortuga s'auie trèt era giqueta abantes de sèir. Anansi se comencèc a trèir era giqueta, e tan lèu com se la treiguec des espatles, gessec tirat cap ara superfície. Metec eth cap laguens dera aigua e vedec com era Tortuga, aquiu baish, gaudie lentament d'aquera taulejada meravelhosa.


Text view