Folk Tale

La caputxeta vermella

Translated From

Rotkäppchen

AuthorJacob & Wilhelm Grimm
Book TitleKinder- und Hausmärchen
Publication Date1812
LanguageGerman

Other Translations / Adaptations

Text titleLanguageAuthorPublication Date
Rødhette og ulvenNorwegian__
RoodkapjeDutchM.M. de Vries-Vogel1940
Cappuccetto RossoItalian__
Η ΚοκκινοσκουφίτσαGreek__
Cô bé choàng khăn đỏVietnamese__
Красная ШапочкаRussian__
Den lille RødhætteDanish__
赤ずきんちゃんJapanese__
Kırmızı Başlıklı KızTurkish__
Capuchinho VermelhoPortuguese__
Caperucita RojaSpanish__
Si Kerudung MerahIndonesian__
小红帽Chinese__
Rdeča kapicaSlovenian__
หนูน้อยหมวกแดงThai__
Little Red Riding HoodEnglishMargaret Hunt_
Czerwony KapturekPolish__
Червона ШапочкаUkrainian__
CrvenkapicaCroatian__
Puka KapirusitamantaQuechua__
Le Petit Chaperon RougeFrench__
Scufița RoșieRomanian__
PunahilkkaFinnish__
Piroska és a farkasHungarian__
Piros sapkácskaHungarianBenedek Elek_
O Červené KarkulceCzech__
ATU333
LanguageCatalan
OriginGermany

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella.

Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l’altra banda del bosc, recomanant-li que no s’ entretingués pel camí, ja que creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.

La Caputxeta va recollir el cistell amb els pastissos i es va posar en camí. La nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l’àvia, però no li feia por perquè allà sempre trobava molts amics: els ocells, els esquirols, …

De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.

- On vas, nena? – li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.

- A casa de l’àvia – li va dir la Caputxeta.

- No és lluny … – va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.

La Caputxeta va deixar el seu cistell a l’ herba i es va entretenir agafant flors : – El llop se

n’ ha anat – va pensar -, no tinc res a témer. L’àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.

Mentrestant, el llop se’n va anar a casa de l’àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era la Caputxeta.

El llop va devorar a l’àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. No va haver d’esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.

La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.

- Àvia, àvia, quins ulls més grans que tens!

- Són per a veure’t millor – va dir el llop tractant d’ imitar la veu de l’ àvia

- Àvia, àvia, quines orelles més grans que tens!

- Són per sentir-te millor – va seguir dient el llop.

- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!

- Són per a … menjar-te millor! – i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l’àvia

El llop se’n va anar de la casa corrent i es va trobar amb un caçador. El caçador li va disparar amb l’escopeta una bala i el llop la va esquivar. Aleshores, el llop va atacar al caçador i se’l va engolir. Se’n va anar corrent a la casa de la mare i també se la va menjar. Avui dia, el llop és conegut mundialment per ser l’animal més carnívor.


Text view