La rateta

N'era una vegada una rateta molt bonica que se 'n estava en sa finestreta plena de floretas, mirant los qui passavan pe 'l carré, y per semblarne mes bonica s'havia lligat una cinteta blava á la seva qua. Y veus aquí que 'n passá un gall y la vejé tan bonica que s'enamorá d'ella y li digué: — Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, ab un tan bonich llasset á la qüeta, te voldrias casá ab mí? Y diu la rateta. — Veyam com cantau? Y canta 'l gall y fa — Kikirikich, kikirikich. — Ay, anau, anau, que massa m'espantau. Y veus aquí que passa una gallina y la veu tan bonica y li diu: — Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, te voldrias casá ab mí? — Veyam com cantau? Y la gallina canta — Catoch, catoch, catoscas. — Ay, anau, anau, que massa m'espantau. Y passa un gos y veyent una rata tan boniqueta, ell que se 'n enamora y li diu: — Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, te voldrias casá ab mí? — Veyam com cantau? Y fa 'l gos — Bub, bub, bub. Y tota espantada la rateta li respon: — Ay, anau, anau, que massa m'espantau. Y passa despres un bou que li pregunta s'hi vol casarshi. Y la rateta que li diu: — Veyam com cantau? Y 'l bou que fa — Muu... muu... — Ay, anau, anau, que massa m'espantau. Y aixis anaren passant totas las bestias per davant de sa finestreta y enamoradas totas la demanaren per esposa, mes totas l'espantavan. Fins que ne passá un gatet molt butó y mono, que vejentla á la finestra, se 'n agradá d'ella y li digué: — Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, ab un llasset tan bonich á la qüeta, te voldrias casá ab mí? — Veyam com cantau? — Miau, miau. — Ay, pujau, pujau, que molt me 'n agradau. Y pujá lo gatet y al véurela tan grasseta y bonica, ell que pensa, com t'agradaria; y de cop se la menja.