El lleó i el ratolí

Un lleó adormit al seu cau va ser despertat per un ratolí que li corria per la cara. Enfadat, el va atrapar amb la seva urpa I estava a punt de matar-lo. El ratolí, esfereït, li suplicà llastimosament que li perdonés la vida. "Si us plau, deixa’m anar”- plorava I un dia et tornaré el favor per la teva bondat." La idea de que una criatura tan insignificant fós capaç algun cop de fer quelcom per ell va divertir tant el lleó que va començar a riure ben fort i amb bonhomia el va deixar marxar. Però l’ oportunidad del ratolí va arribar, finalment.. Un dia el lleó es va enredar en una xarxa que habia estat posada per uns caçadors, i el ratolí eva sentir i reconéixer els seus rugits de ràbia i va córrer fins allí. Sense rumiar-so gens es va posar a treballar per rosegar les cordes amb les seves dents, i aviat va aconseguir alliberar el lleó. "Ja està!" va dir el ratolí, “te’n vas riure de mi quan et vaig prometre que et tornaria el favor: però ara ja ho veus, fins i tot un ratolí pot ajudar un lleó."