El ratolí de camp i el ratolí de ciutat

Un ratolí de ciutat va anar a veure un altre ratolí amic seu que vivia al camp.

Per sopar, el ratolí de camp li va servir un plat de blat i civada. El ratolí de ciutat, sorprès per l'austeritat d'aquelles menges, va dir:

- Has de reconèixer, amic, que menges com les formigues. Mira'm a mi... Estic gros i refet gràcies a l'exquisitesa dels meus àpats. Si véns a casa meva menjaràs de tot i viuràs com un rei.

El ratolí de camp va acceptar la invitació del seu amic i van marxar tots dos cap a la ciutat.

El ratolí de ciutat va presentar una taula plena de llegums, blat, dàtils, mel, formatge i tota mena de fruites al seu amic .

El ratolí de camp no se'n sabia venir i va començar a envejar la vida regalada del seu amic. Quan estaven preparats per fer un gran tiberi va aparèixer un home que els va descobrir i es va enfurismar com un diable. Els dos ratolins es van haver d'amagar i estaven tan atemorits que no deixaven de tremolar com dues fulles.

Aleshores el ratolí de camp, aguantant-se la gana, va dir al seu amic:

- Disfruta tu, amic, de tot aquest menjar tan saborós que jo me'n torno al camp; continuaré menjant blat i civada però tindré la seguretat d'una vida tranquil·la.