Text view
L' Aygua de la Vida
| Author | Francesc Maspons i Labrós |
|---|---|
| Book Title | Cuentos populars catalans |
| Publication Date | 1885 |
| ATU | 707 |
| Language | Catalan |
| Origin | Spain |
Javascript seems to be turned off, or there was a communication error. Turn on Javascript for more display options.
ERan tres germanets y una germaneta, y l’ germá gran que diu :
-¿Traballém forsa que serém richs y ’ns fa
rém un palau ?
~ ; Traballém !
Y s ' posáren a traballar forsa, forsa , fins que foren richs
que s'féren un gran palau .
Héuse aquí que ho ensenyavan á tothom y de tot arreu
hianavan gent á véurel, de tant bonich que era , y una
vella que 'ls hi diu :
-Es molt bɔnich , mes ’us hi falta una cosa .
-¿Qué es?
-Una iglesia .
Los noys se posáren á traballar, fins que fóren més richs
y féren una iglesia com pocas se n'hajan vistas de tant grans y hermosas.
Y tornáren á ensenyar lo palau á tothom y de tot arreu
hi anava gent que quedava admirada de veure aquells
grans jardins y aquellas ricas cambras.
Héuse aquí que hi aná un vell y després d'haverlo
vist tot, los hi va dir :
-Tot aixó es molt bonich , mes trobo á faltarhi una cosa .
-¿Y quina es ?
--Un safreig de l'aygua que dona vida, un arbre que
fa unas flors que olorantlas dona l'hermosura y un aucell
que parla .
-¿Y hónt ho trobaríam tot aixó ?
-Dalt d'aquella montanya que es tant lluny que ab
prou feynas s' ovira .
Quan lo vell fou fora , lo germá gran digué á n ' els al tres :
-Vull anar a buscar lo que ha dit aquell vell que ’ns faltava .
Mes la germaneta li diu:
-Y si ť succeheix alguna desgracia, ¿cóm ho sa brém ?
-Tens rahó, que no hi hem pensat.
Ells que se n ' van á trobar lo vell y li díuhen :
-Lo germà gran vol anar a buscar l'aygua que dona
vida, l'arbre de flors que dona la hermosura y l’aucell
que parla, que vos heu dit que'ns faltava al nostre palau ;
mes, ¿cóm ho sabrém si li succeheix alguna desgracia ?
Lo vell que treu un ganivet, los hidona y 'ls diu :
-Guardéu aquest ganivet y si s' rovella será senyal de
que al vostre germá li ha succehit alguna desgracia .
Los noys li donáren las gracias, se n'anaren cap al pa
lau y l’ germà gran aparellat de tot lo que havia de me
nester, emprengué camícap a la montanya a buscar los
tres cobdiciats objectes.
Camina que caminarás, quan es un bon tros lluny
troba un gegant, y l'noy que li diu :
—¿Me sabríau dir quín es lo camí per’anar á dalt de
aquella montanya?
-¿Y qué hivols anar á fer ?
-Hi vaig á buscar l' aygua que dona vida, l'arbre de
flors que dona hermosura y l'aucell que parla .
-No sé pas si ho conseguirás, perque de tants com n'hi
han anat, no n'he vist encara que n ' tornés cap y á tú
t succehirá 19 meteix sino fas lo que t' diré. Agafa aquest
indret y quan serás á la montanya la veurás tota plena de
pedras; tú no n ' fassas cas, tira cap amunt; aixís que ani
rás pujant sentirás unas grans riallas y mofas com si sor
tíssen d'aquellas pedras, que s' burlarán de tú ; no t'gi
résses pas, ni taturésses gens ni mica, donchs si no ,
l' morirías; ves caminant fins que sigas á dalt y cull lo
que desitjas.
Lo noy li regraciá l’ consell y , camina que caminarás,
arriba a la montanya y aixís que hi entra comensa á sentir
unas grans riallas y burlas, mes ell sense ferne cas tira
amunt, fins que aquellas fóren tant fortas, que acabántseli
la paciencia , cull una pedra pera tirarla als qui d'ell se
burlavan y al instantqueda encantat y convertit en pedra .
Héuse aquí que la noya, veyent que l' seu germà tar
dava tant, se n ' va á mirar lo ganivet y l’ veu tot rovellat;
ella que crida als seus germans y 'ls hi diu que al germá
gran li ha succehit una desgracia .
Y l’germá mitja diu :
- Ja aniré jo á veure si l' trobo .
S'aparia bé de lo necessari y camina que caminarás,
troba un gegant y ell que li pregunta si hauría vist passar
un noy que anava cap aquella montanya.
Y l gegant que li diu :
-Si que l' vaig veure passar, mes no l'he vist tornar
y deu ésser encantat.
-¿Y cóm ho podría fer pera desencantarlo y trobar
l'aygua que dona vida, l'arbre de flors que dona la her
mosura y l’aucell que parla ?
-Agafa aquest camí, ves cap a la montanya y quan hi
sigas, veurás per terra moltas pedras; no n ' fassas cas,
puja cap amunt y per més riallas nimofas que sentes no
ť gires ni t'atures, fins que sigas á dalt, hont trobarás lo
que desitjas.
Lo noy va regraciarli com debía l' consell y se n ' va cap
á la montanya, y aixís que hi comensa de pujar sentunas
grans riallas com si sortíssen de las pedras, que tota la
montanya n ' era plena, y que s' burlayan d'ell, mes no
a ' feu gens de cas y amunt sempre , y era ja més á dalt
d'ahont havia arribat lo seu germà quan li sembla sentir
una veu com d'aquest que també se n'burlava.
Allavoras ell que s'gira y al instant quedá convertit en
pedra .
Héuse aquí que la seva germana veyent que tardava
tant en tornar, ella que se n ' va á mirar lo ganivet y
l' troba tot rovellat. Crida al seu germà petit y li diu que
al altre germá li ha succehit també una desgracia y l'noy
petit que diu :
-Ja hi aniré.
S'aparia bé de tot lo necessari y marxa, camina que
caminarás, va trobar lo gegant y ell que li diu :
—¿Hauriau vist passar per aquí dos noys que anavan
cap aquella montanya?
Y l' gegant que respon :
-Sí, los vaig veure passar, mes no han tornat y es
senyal de que son allí encantats .
-Donchs, ¿cóm ho faré pera desencantarlos y haver
l’ aygua que dona vida, l'arbre de flors que dona her
mosura y l'aucell que parla ?
-Tens d'anar y pujar la montanya que la trobarás
tota plena de pedras que quasi t' privarán lo pas, mes tú
passas, y permés riallas ni burlas que sentes detrás teu ,
no t' gires, sigan de qui sigan, tú sempre endevant fins
que arribes a dalt y tindrás lo que desitjas.
Lo noy regraciá al gegant son consell y se n’aná cap á
la montanya y quan hi fou ,mentres hi anava pujant, sen
tia detrás seu grans burlas y riallas que s 'mofavan d'ell,
mes sense ferne gens de cas pujava cap amunt, fins que
al ser ja molt més endalt d'allí ahont havían arribat sos
germans, sent la veu d'eixos que també se n'hi burla
van . Se gira y queda convertit en pedra.
La seva germaneta, veyent que tardava tant, va á mi
rar lo ganivet y l' troba rovellat, y ella que pensa : ja hi
aniré jo .
S'aparía de lo necessari y marxa y pe'l camítroba lo
gegant, á qui pregunta si hauría vist passar tres noys que
anavan á aquella montanya.
Y l' gegant que li diu :
-Sí que ' ls vaig veure passar, mes tots tres déuhen
ésser encantats , donchs cap ha tornat.
-¿Y cóm ho podría fer pera desencantarlos y tenir
l'aygua que dona vida, l'arbre de flors que dona her
mosura y l'aucell que parla ?
--Pujant á n ' aquella montanya que n'es tota plena
de pedras, que quasi no t' deixarán passar , mes tú passas
com pots y vas cap amunt sempre. Aixís que la anirás
pujant, sentirás detrás teu grans riallas com si totas las pe
dras se burléssen de tú perque pujas, mes tú no n ' fassas
gens de cas, séntes lo que séntes, sempre cap amunt, fins
que serás dalt, hont obtindrás lo que desitjas.
La noya li regraciá lo consell y emprén camícap a la
montanya, y aixís que hi es y va pujant, comensa á sentir
pe'l seu detrás unas grans riallas com si s 'burléssen d'ella
y com més pujava més riallas y més difícil era lo camíde
tantas pedras; mes ella, recordantse del consell del gegant
ni s'aturava gens permés embarassat que fos lo camí, ni
s' girava , fins arribar a un indret en que sentí la veu del
germà gran que també se n'hi burlava, y més amunt la
del seu germà mitjá que també se n'hi burlava y més
amunt encara la del seu seu germà petit, que també se
n'hi burlava, y com més anava més y més fortas eran las
riallas; empero ella sempre cap amunt y cap amamunt, fins
que arribá á dalt de tot, que ja gayre bé no podia més.
Quan hi fou, vejé un estany de l'aygua que dona vida
y ella que n'cullí un canti; vejé l'arbre de las flors que
dona la hermosura y n'cullí una branca, y sentí l'aucell
que parla y va agafarlo .
Y ab los tres objectes se n ' aná montanya avall y héuse
aquí, que com lo cánter era tant plé y ella estava tant
cansad li pesava molt , y ella que n ' vessa ica, y
almoment súrten una porció de joves y noyas y
mensan de donar gracias de haverlos desencantat y á be
sarli lasmans que quasi no sabía com deseixírsen .
Ab aixó, ella que pensa que aquella aygua desencan
taría als seus germans y comensa á tirarne per tots costats,
y per tot arreu apareixían joves y noyas y entre ells los
seus tres germans que quasi ploravan d'alegría .
Tots plegats se n'anáren cap avall y tot lo camí ella
aná tirant gotetas d'aygua, fins que hagué desencantat á
tothom de la montanya .
Y arribaren al seu palau ; la noya tirá l'aygua á terra y
surti tot un safreig de l’ aygua que dona vida , plantá la
branca y eixí un arbre carregat tot de flors hermosíssimas
que donavan la hermosura y deixa anar l'aucell y aqueix
se posá á enrahonar, que de sentirlo encantava.
Héuse aquí, que si avans anava gent á veure lo palau ,
ara encara n'hi anavamés, que tot lo día era plé. Fins
arribá á oidos del fill del rey quí també l' volğué anar á
veure .
Marxa un día ab tot son acompanyament y se n ' va al
palau . Podéu contar los noys y la seva germana quan lo
van veure, com lo van rebre ; li ensenyáren tot y l’agas
sajáren com debía . Ell tot ho trobava bonich y ho alabava ,
mes lo que trobá més bell y hermós fou la noya, de qui
va enamorarse y volgué casars'hi.
Aná á demanarho als reys, sos pares, aqueixos hi vin
guéren bé, y se celebrá la ceremonia en la iglesia del
palau , que relluhía tota com un pa d'or, y que estava
guarnida com no n'hihagués d'altra .
Després prenguéren comiat dels germans y l’ príncep
se n ' dugué a la noya cap al palau de sos pares, hont fou
princesa .
Héuse aquí que al cap de un quant temps s' armá una
guerra y l’ fill del rey tingué d ' anarhi y quan fou fora ,
la noya dongué á llum una infanta y la reyna, que havía
pres á aquella demalull, enviá un missatger al príncep ,
dihentli que la seva esposa havía parit una criatura mitj
bestia y mitj persona .
Lo príncep, quan ho va sentir, tot s' entristí y va en
carregar almissatger que digués a la seva mare que si era
mitj bestia mitj persona que la matés.
Lareyna agafá á la'noyeta , que era hermosa com un sol,
y la va encarregar á dos criats pera que se la endugués
sen al bosch á matarla , portantli en proba una ampolleta
de la sua sanch .
Mes los dos criats, quan fóren al mitj del bosch , al véu
rela tanthermosa, n'haguéren llástima; féren una caixeta ,
á la que hi ficáren la noya y la tiráren á un riu . Y pera
cumplir lo mandato de la reyna, matáren un gos y de la
seva sanch n'ompliren una ampolleta , que entregáren á
aquella
Héuse aquí que la caixeta , riu avall, riu avall, aná á
parar al poble hont los tres germans hi tenían lo palau ,
y uns pescadors , al veurela, los feu novetat y la anáren á
cullir .
La obriren y s' trobáren ab aquella noya tanthermosa ,
y diguéren :
—¿Qué n ' farém de aqueixa noya tant bonica, si no
tením diners pera mantenirla ? anémla á dur á n ' aquells
senyors del palau y potser voldrán aſillársela .
Com de fet, li van dur y aquells se la aſilláren .
Mentres tant lo príncep torná de la guerra , y havent
sen ' tornat á moure al cap de un quant temps, se n'hi
aná altra vol Quan hi fou , la seva esposa fou deslliu
rada de un noy, y la reyna, que encara la veya de mal
ull, enviá un missatger al príncep dihentli que la seva
esposa havía parit una cosa que era una bestia .
Lo príncep , al oure la nova, se posá tot trist y enviá á
dir á sa mare que fés matar lo nat y tragués a la seva es
posa de casa .
La reyna no desitjava més; així es que doná lo noy á
dos criats y ’ls digué que anéssen al bosch á matarlo y
que per proba li duguéssen una ampolla de la seva sanch .
Los criats eran més dolents que 'ls altres, així es queal
arribar al bosch , matáren lo noy y ne duguéren una am
polla de sanch á la reyna. Allavoras aquesta feu agafar á
la esposa del fill y la maná deixar albosch , com los criats
tambého féren .
Lo príncep torná de la guerra y cada día estava més
trist pensant ab sos fills y esposa . La reyna tot era do
narli gustos y fer cosas perque alegrés, mesmay podía
lograrho. Per fi li dona entenent de que anés de cassa ,
que era lo que avans tant li agradava .
Y héuse aquí que l' príncep cada día se n'anava cap al
bosch , y un día , caminant, caminant, aná á parar al in
dret hont era la seva esposa, la quihabitava una cova, y
com ab lo temps havía perdut tots sos vestits, ab lo sol
y la serena s'havia tornat tant y tantlletja, que no s'po
així es que encara que conegué al seu espos, no
va gosar á presentars'hi.
Al endemá lo príncep torná cap aquell meteix indret, y
ella, al véurel desde dins de sa cova, s' posá á cantar una
cansó ab sa veu tant hermosa y clara , que l' príncep que
dá que no sabía lo que li passava, y s' posá á buscar de
hónt exía, mesmay pogué dar ab la cova .
Y cada día anava cap aquell meteix cantó de bosch y
cada día ella cantava, que l' príncep fins arribá á enma
laltirse .
Mentres tant la noyeta en lo palau s'havia anat fent
día veure,
gran, y un día l' príncep, que tornava de cassa , volgué
passar per lo palau dels germans, y al veure aquella noya
tant guapa y que se semblava a la seva esposa , li comensa
de preguntar cosas y més cosas, mes la noya sols se l'mi
rava y no li tornava resposta . Y ell tot era ferli preguntas,
fins que al últim l’ aucell que parla , que tot s'ho ascol
tava , se posá á enrahonar y li contá com aquella era la
seva filla ; que la reyna, enganyantlo , havia fet que don
gués ordre dematarla , mes que 'ls criats , compassius de
véurela tant hermosa, la havían tirada riu avall dintre de
una caixeta, recullintla uns pescadors que la havían duta
als tres germans, los quals se la havían aſillada; que la
segona vegada la sua esposa havía parit un noy á qui los.
criats havían mort y que aquella vivía en lo meteix bosch
dintre de una cova.
¡Podéu contar lo príncep com s'ho ascoltava ! així es
que quan l' aucell hagué acabat de parlar, li demana per
favor que li digués com podía trobar al seu fill y á la seva
esposa . L'aucell li digué hont era enterrat lo noy y la
cova hont habitava aquella .
Lo príncep desseguida los aná á buscar, y trobá á la
princesa, que s'havia tornat tant lletja y estranya, que ni
quasi la coneixía; mes li feu olorar las flors del arbre que
dona hermosura , y torná tant guapa, sino més, que avans
no era .
Aná á buscar lo noy, lo mulla ab ' aygua que dona
vida y aqueix torná á viure.
Y tots contents se n'anáren cap al palau del príncep ,
féren judicar a la reyna, qui fou condempnada á mort,
que ben bé s'ho mereixía, y ells ab llurs fills visquéren
felissos per tots los anys de la seva vida .
Download XML • Download text • Story • Book