Text view
Lo Brot de Marduix
| Title | Lo Brot de Marduix |
|---|---|
| Book Author | Francesc Maspons i Labrós |
| Chapter Nr. | 16 |
| Language code | cat |
| Origin (region) | Catalonia |
Javascript seems to be turned off, or there was a communication error. Turn on Javascript for more display options.
UNA vegada era un home que era molt rich , lo
qual tenía una ſilla á qui estimava molt. Vivían
de flors, mes per aixó la noya no estava alegre , ans al
contrari, cada día era més trista . Lo seu pare li pregun
taya qué tenía ,mes ella may volia dirli, fins que un día
contestá que era porque volía un brot de marduix , que
no n'hi havia cap en lo jardí.
Y l' pare se n'ana y al mitj de un camp hi vejé un
marduixer, y ell que n ' cullí una mata . Y tanıt bon punt
ho hagué fet, li eixí un serpent que volía matarlo , sino
que 1 pare li digué que ho havia fet pera donar conten
tament á una filla seva; allavoras la serp li perdoná la
vida ab tal que li dugués la noya.
Lo pare tingué que dirli que sí, y se n ' aná tot trist á
casa seva .
Portá lo brotdemarduix á la noya, y encara que no li
digué res, aqueixa bé conegué que tenía alguna cosa . Lo
pare li contá tot y la noya digué:
-Donchs ja que no tinch altre remey, aniré á cumplir
vostra paraula .
Y pare y ſilla se n'anaren , y camina que caminarás ,
arribáren al camp de l'herba de marduix, hont ab prou
pena y dolor lo pare hi deixá á sa filla .
Y així que fou fora , héuse aquíque en lo lloch hont hi
havía lo marduixer va aparéixer un castell y n ' va eixir un
jove, lo qui li va dir qu' era un príncep á qui havían en
cantat y convertit en serpent, fins que una noya volgués
casars'hi, y donchs qu ' ella ho havia fet d'anársen ab ell
y tornarlo á persona, li agrahía tant, que la feya senyora
de tot lo seu castell y sols li demanava que no l' deixés
may, perque sino tots dos ne patirían .
Y visquéren molt temps felissos, ſins que un día arri
bá la noticia de que lo pare de la noya s'estava morint.
Y ella demana al jove permís pera anar a veurel', y com
se tractava del pare, lo jove li n'dona, encara que ab
forsa recansa, encomanantli sobre tot que tornés, y així,
que estés amatenta sempre, y tant bon punt se sentís una
punyida al cor, que hi anés desseguida , que á la segona
tingués d'ésser ja á la escala y á la tercera al peu de la
porta, donchs que passaría lo seu cotxe corrents, y si no
hi era , la deixaría .
La noya li va prometre, y emportántsen ' una criada, se
n ' aná á casa seva , hont lo seu pare ne tingué una gran
alegría ; mes com lo mal era de mort, aná empitjorant
cada día més, per manera que al últim acaba per morir.
La noya ne tingué un gran desconsol, y fou tant fort
lo seu trastorn , que ni tant sols s'adona de la primera
punyida; á la segona apretá á córrer, mes a la tercera ,
quan passava lo cotxe, ella encara era á la escala , així es
que aquell va deixarla .
Podéu contar quin fou lo seu desespero , tantmés quant
no sabia , nicompte podía donarse de hónt era lo castell
del seu espós, així es que tota plorosa se n ' aná ab la seva
criada a córrer mon pera veure si l' trobaría .
Y camina que caminarás, acabáren las sevas provisions
y aviat no tinguéren altre recurs que demanar caritat .
Y tot captant, captant, seguían mon y á tothom pre
guntavan per lo castell del seu espós, mes ningú sabía
donarloshi rahó perque no sabían hónt era. Fins que tro
báren un vell , qui 'ls hi digué que anéssen á un castell
lluny que tot just se veya, hónt vivía un homemolt vell,
qui per serho tant, potser ab lo temps hagués sentit á
parlarne.
Ellas que se n'hi van , y tot demanant caritat li díuhen
si sabría donarloshi rahó del castell que buscavan . Mes
lo vell encara era massa jove y las hi digué queno podía,
y las hi dona de caritat una atmetlla, diguéntlashi que
no la trenquéssen pas fins que la necessitéssen .
Y ellas que li díuhen :
-Quí ’ns ne podría donar rahó donchs de hónt es
aquest castell que busquém ?
Y l' vell los hi digué que potser los hi diría una vella
que habitava en un castell molt més lluny. Las dúas se
n'hianáren , y camina qu ? caminarás, tot demanant ca
ritat van arribarhi y preguntáren á la vella si sabria do
nárloshi rahó del castell que buscavan .
La vella las hi digué que nó y las hi doná una nou ,
encomanántlashi que no la trenquéssen pas fins que la ne
cessitéssen .
-Donchs ¿ quí sabrá donárnosen rahó?
--Potser aquella vella que habita un altre castellmés
lluny.
Y se n'hi anáren , camina que caminarás, fins que fó
ren al castell, hont demanáren caritat, y la vella las hi
dona una avellana , recomanántloshi que la guardéssen .
Li preguntáren si sabía dírloshi hónt era lo castell que
buscavan .
Y la vella los hi digué que sí, que tot just se n ' recor
dava , mes que, pera trobarhi, la noya tenía de fer lo que
li diria; y era agafar una ampolleta y anarla á omplir á
una font que hi havia dessota lo castell hont eran , la
La qual rajava sols una gota cada quart, que no s'adormis
pas fins que la tingués ben plena, donchs que aixís que
hi caygués la última gota, passaría corrents lo cotxe del
seu espós, y si no era á temps á pujarhi, lo perdría.
noya se n ' va á la font, la qual rajava tant poch que
feya perdre la paciencia, y com anava tant cansada y era
cosa tant llarga , va conéixer que li venía son y s' va par
tir ab la criada lo vigilar , encomanantli sobre tot que la
despertés quan l' aygua fós aprop del coll de la am
polla .
La criada ho prometé, mes com era dolenta , no la avi sá per més que vejé que la ampolla era ja gayre bé plena,
y quan hi caygué la última gota , héuse aquí que passa lo
cotxe, la criada s'hi fica y deixa adormida á la senyora.
Quan eixa s' desperta y s' trobá sola , conegué la tray
ció y ipodéu contar quin desespero va tenirne! així es que
s' llensá altra volta per lo mon sens esperansa alguna.
Mentres tant la criada arriba al palau y digué al jove
que la noya no hi havia volgut tornar. Aixís es que aquell
se posá tot trist, y la criada, aproſitántsen s'ensenyorejá
de tot y s' feu mestressa.
Héuse aquí, que la noya, tot caminant,caminant, arri
bá á envistas de un castell que li sembla era l' del seu
espós , y tota contenta va anársenhi; mes com la criada
vigilava molt per por de que no l' trobés, aixís que la va
veure , doná ordre als criats de que no li obrissen las por
tas.
La noya arriba al castell , mes los centinellas no la dei
xáren entrar de cap manera.
Tota desconsolada se n ' va anar, mes héuse aquí que
s’ va recordar de la nou , la atmetlla y la avellana que li havian donat.
Ella que determina lo trencarne una y obrí la atmetlla ,
y desseguida se li aparegué una filosa tota d'or que dava
goig de veure.
Ella que se n ' va sota la finestra del castell y se la posa
á vendre, y la criada, com era batxillerota, surti á n ' ella,
y al veure una filosa tant bonica, maná que anéssen á
comprarla .
Los criats baixáren a la noya a dir quant ne volia у
ella
respongué que sols la vendria per dormir una nit ab lo
senyor. La criada no hi venia bé, mes repensada , doná
dormitori à son amo y va concedirli.
La noya, com podéu pensar, no pogué lograr lo que
desitjava , qu’ era contarho tot á son espós y donarse á
conéixer, mes per aixó no s' desesperá ; al següentdia
trenca la avellana y li surtí un fús tot d'or qu'encan
tava ,
Ella que se n ' va sota la finestra del castell y comensa
á véndrelo, y la criada, que era curiosa, hi sortí, y agra
dántsen , maná que anéssen á comprarlo .
Los criats hi anáren , mes la noya los hi digué que no
l' volia vendre sino per preu de dormir una nit ab lo senyor del castell.
A la criada li sabia greu lo concedirli, mes per altra
part li havía sortit tant bé lo de la nit anterior y l' fús
era tant bonich y emparellava tant ab la filosa , que dona
dormitori al senyor y concedí permís á la noya de dor
mirhi.
Aqueixa tampoch pogué conseguir lo seu intent, y tota
trista volgué fer la última probatura ; trenca la nou у li
isqué un cotxe tot d'or y mareperla que de tant rich en lluhernava .
Desseguida se l' posá á vendre sota la finestra del cas
tell, y ipodéu contar si la criada va enamorarsen ! així es
que maná que lo anéssen á comprar, y encara que la
noya digué que no l' volía vendre sino per una nit de
dormir ab lo senyor, com las altras li havía sortit tant bé,
no tingué reparo en concedirli.
Mes, héuse aquíque lo dormitori s'havia anat aca-
bant y no més n'hihavia una mica , així es que l' jove
á mitja nit se despertá , y trobant a la noya, li preguntá qui era .
Y ella llavoras li explica tot lo que succenit ,li havía y
la malifeta de la criada, y l’jove se n'alegra en gran ma
nera, condempná aquella á mort y visqué felís ab, la sua
esposa per tots los anys de la sua vida.
Download XML • Download text • Story • Book