Text view
Blancaneu
| Author | Francesc Maspons i Labrós |
|---|---|
| Book Title | Cuentos populars catalans |
| Publication Date | 1885 |
| ATU | 709 |
| Language | Catalan |
| Origin | Spain |
Javascript seems to be turned off, or there was a communication error. Turn on Javascript for more display options.
UNA vegada eran un pare y una mare, que no
podían salvar cap criatura, donchs que totas se 'ls hi morían .
Y sempre deyan :
-A lo menos poguéssem salvar aquesta, á lo menos
poguéssem salyar aquesta .
Y una noyeta que tenían y que era á qui ho deyan ,
vingué que se salvá.
Y héuse aquíque quan la noya fou un xich grandeta ,
los seus pares moriren y no li quedá ningú més que la
seva padrina, la qual era bruixa y habitava un castell
lluny, molt lluny, al mitj de una gran boscuria .
Y ella que se n'hi va, camina que caminarás, truca, y
la seva padrina la va rebre molt bé, y la va tancar adin
tre, com que aparedá totas las portas del castell, y ella
sense sortir may se cria guapa y blanca com una estrella .
Sobre tot se li feu una cabellera molt llarga y hermosa
com de seda, y quan la padrina volía sortir del castell,
se girava á la noya y li deya :
-Blancaneu , extén tos cabells ,
que men'aniré ab ells .
La noya se desfeya sa cabellera y aquella s'hi deixava
anar fins que era á terra .
Y quan volía tornar á entrar, deya :
- Biancaneu , extén tos cabells ,
que vull tornar ab ells .
Y la noya tornava á extendre sa cabellera , y sa padrina
hi pujava .
Héuse aquí que lo fill del rey s' ensopega á passar per
aquell siti, y veyent un castell que no tenía més que as
pitlleras, curiós com era , comensá á mirar per ellas, y
vejé á Blancaneu, blanca y hermosa que encantava , y ell
que tot estranyat li pregunta si es persona humana.
Y la noya li diu que sí y que la seva padrina la té tan
cada d'aquella manera.
Y ell que li diu :
-Per qué no fuges ?
Y la noya que respon :
- Perque no puch; prou ganas que n ’ tinch , que ja
estich cansada d'estar aqui dintre sense nse poguer sor
tir may
Y l' fill del rey li pregunta si hiha cap finestra en tota
la casa , y ella li diu que nó, sino que siga en un quarto
que es lo de la seva padrina, ahont no ha pogut entrar
may, per tenirlo aquella sempre tancat.
Llavoras lo fill del rey que li diu :
-Sabs qué tens de fer pera que t’ deixe la clau quan
se n ' vaja ? te posas ben trista, ben trista , y aixís t’ afla
quirás y farás llástima á la teva padrina, y quan aquesta
t' pregunte qué tens y per qué t' posas tant malalta, tú
li dius que es perque no t'ha ensenyat may la cambra
que té tancada, que aixó es proba de que no t'estima y
que té en tú poca confiansa .
La noya prometé ferho, y l' príncep, tot esperansat y
content, se n ' aná al palau de sos pares y 'ls hi digué que
havia vist una noya tant y tant guapa y que volía casár.
s'hi. Y 'ls pares li diguéren que si era tant guapa com
deya, que ja podia ferho, donchs ja n'hi donavan lli
cencia .
Héuse aquíque la noya comensá á fer lo que lo fill del
rey li hav'a dit, y la seva padrina tot era preguntarli per
qué tant s'amagría . Y ella sempre li feya la meteixa res
posta : que era perque no la estimava gayre , ja que descon
fiava d ' ella y no li deixava veure aquella cambra que
tenía tancada .
Tant y tant li va dir, que la seva padrina un día li contesta :
--¿Per aixó pateixes, tonta ? vina, que te la ensenyaré .
Y la acompanya a la cambra.
Y quan fou hora de marxar, ella que diu á la noya:
- Blancaneu , extén tos cabells ,
que men'aniré ab ells .
Y la noya extengué sa cabellera, y aquella tot lliscanthi eixí al defora .
Quan hi fou , lo fill del rey se n ' aná cap al castell com
acostumava cada día y cridá á Blancaneu, y aqueixa li
diu , que es á l. cambra de la finestra,
-¿Cóm ho farém donchs pera fugir?
Y la noya que li diu :
-Digas :
- Blancaneu, extén tos cabells ,
que pujaré ab ells.
Lo fill del rey ho diu , los cabells s'extánen fins á baix
y ell puja á la finestra ; y ipodéu contar, quan se vejéren
junts, si n'estiguéren de contents ! Mes tement que la pa
drina pogués tornar, la noya que diu al fill del rey :
-Digas:
- Blancaneu , extén tos cabells,
que fugirém ab ells .
Ell que ho diu, y extenentse la cabellera , tots dos van
lliscar depressa , depressa fins á ésser á terra , y van fugir
desseguida pera que no 'ls atrapés la bruixa .
Quan aqueixa va arribar y no trobá á la noya, se posá
furiosa , y pujantne á dalt de un arbre, digué:
-¡Altafulla!
Y l'arbre va anar pujant, pujant, fins que la bruixa
va veure a la noya ab lo fill del rey que fugían y s' posá á cridar:
-¡Ay Blancaneu , ab quina amargura m ' deixas!
Y l’ fill del rey diu a la noya:
-No t' gires perque sino ’ns en pervindría algun mal .
Y la bruixa ;
-¡Ay Blancaneu, ab quina amargura m ' deixas!
Y l' fill del rey :
-No t' gires .
-Ay! Blancaneu , ab quina amargura m ' deixas!
Tant y tantho va dir , que la noya se gira y la bruixa
li tira una qúa de burro á la cara y la noya torná més
Iletja y negre que no s' podia veure .
-Vét aquícom t'ho deya; ¿cóm ho faré ara pera pre
sentarte á mos pares després dehaverlos dit que érats tant
guapa? val més que t' entornes al castell de la teva pa
drina.
Mes la noya que li diu :
- No hi vull tornar; perquemen ’ treyas.
Arribaren al palau del rey, y quan aqueix y sobre tot
la reyna vegéren aquella noya tant lletja, diguéren queno
la volian y que ja se n ' podia entornar cap allí d'hont
havia vingut.
Mes ella que diu :
-¿Per qué men ' treyan ?
-Bé, digué la reyna, ¿de qué sabs fer?
Y ella que diu :
-No pas res.
-Donchs, no mes te casarás ab mon fill si guanyas á
la seva germana á brodar una camisa.
Perque s' pensava que la noya no ho podria fer . Y la
tancáren en un quarto ab una minyona pera servirla y
anarli á buscar lo que hagués menester .
Y la noya la enviá á buscar una cosa que li feya falta ,
y quan la minyona passa per devant de la filla de la
reyna, que estava espiantlo que la noya faría , aquella que
li diu :
– Mossa del fill del rey , ¿ahónt vas?
-Acercar borrás pera misenyora.
-Pórtamen ' pera mí.
Y la minyona s'amagava la tela ſina á la butxaca pera
la noya, y donava lo borrás á la ſilla del rey .
Y torná á passar la criada, y la ſilla del rey que li diu :
- Mossa del fill del rey, ¿ ahónt vas?
-A cercar fil d'empalomar pera brodar la camisa .
--Pórtamen ' pera mí.
Y la serventa li comprá fil d'empalomar y doná lo ſil
d ' or á la noya .
Y aquesta li encomana que li anés a cercar agullas.
Y la filla del rey que li diu:
- Mossa del fill del rey, ¿ahónt vas?
-A cercar una agulla saquera pera brodar la camisa .
-Pórtamen ' una pera mí.
Y la criada li porta una agulla saquera y á la noya una
agulla d'alló més fina.
Héus' aquí que, finit lo temps que'ls havian senyalat,
fan comparéixer á la filla del rey y á la noya, y aqueixa
treu una camisa tant fina y ben brodada que feya goig de
veure; mes aquella una camisa que la branca era de bor
rás, tota mal cosida, que 'ls pares ne tinguéren gran enuig
y la volian treure de casa .
Mes la reyna diu a la noya :
-No per aixó vull que t cases ab mon fill; si per cas,
tens de guanyar a la seva germana en presentar un gós
més bonich y més ben ensenyat que no pas lo qui pre
sente ella .
Y tancáren a la noya en un quarto , ab la meteixa mi
inyona pera servirla .
Y la minyona que surt y la filla del rey que li pregunta :
-Criada del fill del rey, ¿ahónt vas ?
-A cercar budells pera lo gós de mi senyora .
-Pórtamen' pera 'l meu .
Y la minyona li va portar budells, y á n ' el de la seva
senyora , conſitura y bolados.
Al cap de uns quants dias la min ona que torna á passar
y la filla del rey que li pregunta :
-Criada del fill del rey, ¿ahónt vas?
-A cercar una gavia pera lo gosset de misenyora.
-Pórtamen ’ una pera mí.
Y la minyona li va dur una gavia de ferro y á la noya
una escaparateta de cristall ab cuixins de seda. Y la noya
ensenyava tantbé al seu gosset, que fins li feya fer acata -
ments y besos.
Héuse aquí que arriba lo termede presentar cadascuna
lo seu gós, y la filla del rey presenta un gos com de Judea,
de tant lleig que era , tancat en una gavia de ferro, y així
que sorti, se n’aná á mossegar las faldetas de la reyna. Per
lo que aqueixa se cremá tant al veure una cosa tant lletja ,
que volia treure á sa filla de casa ; mes en cambi, Blanca
neu presenta un gosset tant bonich y hermós, que fou la
admiració de tothom , y més quan vegéren que s'alsava
dels cuixinets de la escaparateta de cristall y s' posava á
fer acataments, totarrodillantse devant de la reyna, y á
ferli besos .
Y aqueixa que li diu :
Ara sí que has guanyat la má del meu fill.
Y li concedi permís pera casárs’hi.
Llavoras van enviar a cercar a la bruixa y l’ fill del rey
li va demanar que tragués la qúa de burro del frontde la
noya, y la bruixa ho feu y aquella torná á ser tant guapa
com avans era y blanca com la neu meteixa, demodo que
donava goig de veure, y 'ls pares ne fóren contents y se n '
celebráren unas bodas com may s'hajan vistas y tots fó
ren felissos per tots los anys de la seva vida.
Download XML • Download text • Story • Book