Text view
Sanch-y-Neu
| Title | Sanch-y-Neu |
|---|---|
| Book Author | Francesc Maspons i Labrós |
| Chapter Nr. | 4 |
| Language code | cat |
| Origin (region) | Catalonia |
Javascript seems to be turned off, or there was a communication error. Turn on Javascript for more display options.
ERA una vegada un príncep que s'estava un día
en una finestra de son palau mirant com queya
una gran nevada; héuseaquí que jugant ab un
gavinetet que tenía en las mans, s' feu un tall y caygué
una gota de sanch damunt de la neu ; ell que la veu
y diu :
-No m ' vull casar sino ab qui s'diga
Sanch-y-neu.
Y se n'volgué anar a buscarla.
La seva mare li prega que ho deixés córrer, donchsque
no la trobaría. Mes ell, ferm y més ferm, va volguer
anársen.
Així es que feu aparellar lo seu caball y va marxar.
Y s' posá á córrer mon, sempre enllá,més enllà, sens may
trobar la noya que buscava.
Ara deixém lo príncep y aném á un pare y unamare
que tenían una filla, petiteta, petiteta, á qui estimavar.
molt, mes eran tant pobres que no sabían com mantenir
se, ab tal que moriren tots dos de miseria, y la noya no
tingué altre recurs que anársen per aquest món, y com
anava boy descalsadeta y quasi tota núa, d'espellifada, las
espinas la punxavan de tot arreu y li feyan caure gotetas de sanch.
Caminant, caminant, s'esdevingué una gran nevada,
y trobantse la noya almitj de un bosch, ella que n'veu
una caseta y se n'hi va y diu :
--¿Voldríau acullirme, que m'he perduda?
Y una vella li diu :
--- Entra, noya, entra.
Y com que anava bruta de sanch y de neu, la vella li
tragué nom de
Sanch-y-neuy se la quedá pera que jugués
ab sa filla.
Héuse aquí que un día que estava la vella pentinant los
cabells rossos com un fil d'or de la noya, s' ensopega á
passar lo fill del rey, desesperat de no trobar lo que cer
cava, y sentí que la vella deya á la noya :
- Sanch-y-neu, gírat de l'altra banda.
Ell que s'hi acosta, y pregunta com se deya aquella
noya.
Y la vella que li diu :
-Sanch-y-neu.
Donchs m'hi vull casar; ¿hónt son los seus pares?
-Son morts ; mes pera casarse es massa petita.
-No hi fa res, ja la duré al meu palau, que jo só l’ fill
del rey y la guardaré fins que puguém casarnos.
Y doná mentres tant a la noya, una corona d'or y un
vestit de plata.
La vella tota fou d' acataments, posa lo vestit y corona
á la noya y la aná á acompanyar, donchs que eixa era tant
petiteta ; enduguentsen també á sa filla pera que pogués
jugarhi.
Lo príncep feu aparellar dos barcos. Al primer hipujá
ell, y al segon hi feu pujar á sa promesa, y los barcos
prenguéren vela.
Pe'l mitj de la mar, lo príncep sempre anava a la part
de detrás del barco pera veure a Sanch-y-neu, y com la
vejés jugar per sobre cuberta, ell que li crida:
-Sanch-y-neu, tente compte que 'ls ayres de la mar no t' fassan mal.
Y la noya, com era petiteta, no ho va entendre y pre
guntá á la vella :
-¿Qué diu lo príncep ?
Y la vella que li diu :
-Que t' treguis la corona d'or y mela dongas.
Y la noya que li dona.
Al cap de una estona lo príncep que li torna á cri dar:
-Sanch-y-neu, tente compte, que 'ls ayres de la mar no
tenmalaltéixin.
Y la noya, com era petiteta, no ho va entendre, y diu á
la vella :
-¿Qué diu lo príncep ?
Y la vella que li contesta :
-Que ť treguis lo vestit de plata y me l' dongas.
Y la noya que se l’treu y li dona.
Lo príncep continuava al capdevall del barco, y la va
veure tornar á passar tot jugant, y ell que li diu :
-Sanch-y-neu, tente compte que 'ls ayres de la mar no t fassan mal.
Y la noya, com era petiteta, no ho va entendre y digué á la vella :
--¿Qué diu lo príncep ?
Y la vella que li respon :
-Que ť tires dintre de l' aygua.
-Donchs si ell ho diu, tiréum'hi.
La vella que la agafa y l' hi tira.
Desseguida posa á la seva filla la corona d'or y lo ves
tit de plata, y quan lo príncep devallá de la nau, li entrega
aquella, dihentli que era Sanch-y-neu, y lo príncep com
á tal, la presenta á sos pares.
Ara torném á la noya, la qual, cayguda á la mar, una
ballena vamenjársela, y la noya no feya sino plorar tro
bantse dintre d'aquella bestia, y com anava tota despen
tinada de tant jugar, ella que diu á la ballena:
Balleneta, balleneta,
dónam dos pams de cadeneta,
que vaig tota despentinadeta.
Y la ballena que li diu :
—No, massa que m'fugirías.
-No t' fugiré, no.
Y la ballena li doná dos pams de cadena. Y ella que
s' posa á nadar у més nadar fins que va ésser à la platja.
Y allí hi havia un gos que duya un pá y una costella á la
boca, y ho doná á la noya, y aqueixa li va regraciar y li
feu moltas festas, fins que la ballena la va estirar per
la cadena, y tingué d ' entornársen á dintre l' ventre de
aquella.
Al endemá, ella que torna y diu :
Balleneta, balleneta,
dónam quatre pams de cadeneta,
que vaig tota despentinadeta.
Y la ballena que li diu :
-Massa m ' fugirias.
-No tingas por, no t' fugiré.
Y la ballena li dona quatre pamsde cadena. Y ella que
se n ’ va más endintre de la platja y troba lo meteix gós,
qui li dona un pá y una costella. Y ella li regracia y li
feu moltas festas, fins que la ballena estirá la cadena y
tingué d ' entornársen á sa panxa.
Y la noya, al endemá, ella que hi torna:
Balleneta, balleneta,
dom sis pams de cadeneta,
que vaig tota despentinadeta.
Y la ballena que li diu :
-No vull, que m ' fugirías.
-No ť fugiré, jo t'ho prometo.
Y la ballena li dona 'ls sis pams de cadeneta.
Ella que se n'va encara més endins de la platja.
Y héuse aquí que aquest gós era del fill del rey, y
cada día estava mésmagre, y l’ fill delrey que diu á n'els
seus criats :
-Donchs, ¿ que no donéu menjar al meu gós?
Y los criats que li díuhen :
--Cada día li doném lo pá y la costella.
-Veyám com ho feu.
Y los criats li donan.
Lo gós, ab lo pá y la costella, se posa á córrer y se n ' va
cap a la platja, y l' príncep y los criats se posan á sem
guirlo, fins que véuhen que s'atura y ho dona á una
noya lligada ab una cadena. Ells que van per acostars’hi,
mes la cadena arrastrá á la noya mar endintre, y no la
vejéren més.
Lo príncep que diu:
-Donchs demá la esperarém á la platja, y així que
surti, ab una destral li tallarém la cadena.
Y al endemà la noya que diu á la ballena :
-Balleneta, balieneta,
dom vuyt pams de cadeneta,
que vaig tota despentinadeta.
-Massa m ' fugirías.
No t' fugiré.
Y la ballena li dona los vuyt pams de cadeneta.
Ella que se n ' va cap a la platja, y al serhi, lo príncep
y ’ls seus criats s'amparan d'ella y á cops de destral li
tallan la cadena.
Quan la ballena va sentirho, se n ' va cap a dintre de la
mar y, d'enrabiada, á cops de qúa va tombar tots los
barcos que hi havía.
Y l' príncep se va fixar ab la noya, y semblantli reco
néixerla, li preguntá quiera.
Y ella que li diu :
-Sanch-y-neu.
-¿Y donchs l'altra quí es ?
Y la noya li explica tot lo que succehit li havía. Y l' prin-
cep, tot enfadat, va al palau, crida a la vella, y recone
gut per eixa l'cambi, lo príncep la feu 'matar, rebujá á
sa filla y s' casa ab Sanch-y-neu, que ben bé s'ho me
reixia.
Download XML • Download text • Story • Book