La Cigala i la Formiga

La Cigala, que es desviu per cantar al llarg de l’estiu, es trobà desprevinguda quan el fred va ser més rude. No tenia a l’aixopluc cap tros de mosca, cap cuc. La fam que passa l’obliga a trucar a ca la Formiga, i li pidola uns quants grans per no caure morta abans d’arribar al temps de la sega. “En venir l’agost, agrega, us pagaré, puntual, interès i capital.” La Formiga mai no fia; aquest defecte, no el té. “Pel bon temps, diu, ¿què vau fer d’un cap a l’altre del dia? –No us desplagui, a tota veu, m’estava canta que canta. –Cantàveu? Oh, com m’encanta; molt bé, doncs, ara, balleu!”