Multilingual Folk Tale Database


Information

Author: unknown author

Translated into Catalan
  by Elisabet Llopart - 2013

Based on Ananse eni Akekrehemaa

Country of origin: Ghana

Story type: The Fox and the Crane Invites Each Other (ATU 60)

Translations

Afrikaans - viewaligned

Aragonese - viewaligned

Basque - viewaligned

Catalan - aligned

Danish - viewaligned

Dutch - viewaligned

English - viewaligned

French - viewaligned

Galician - viewaligned

German - viewaligned

Italian - viewaligned

Judaeo-Spanish - viewaligned

Mapuche - viewaligned

Neapolitan - viewaligned

Nzema - viewaligned

Occitan / Aranese - viewaligned

Portuguese - viewaligned

Russian - viewaligned

Spanish - viewaligned

Venda - viewaligned

Zulu - viewaligned


Add a translation

L'aranya i la tortuga

Elisabet Llopart

Un dia, l'aranya Anansi va recollir algunes verdures molt grosses i saboroses del seu jardí. Les va coure amb molta cura i feien molt bona olor. No podia esperar per seure i menjar.

Just en aquell moment algú va trucar a la porta. Era la Tortuga, que havia estat viatjant tot el dia i estava molt cansada i tenia molta gana.

"Hola, Anansi", va dir la Tortuga. "He estat caminant durant tant de temps, i he sentit l'olor de les verdures més delicioses que he olorat mai. Series tan amable de compartir el teu menjar amb mi?"

Anansi no s'hi podia negar, perquè al seu país era costum compartir el menjar amb els visitants. Tot i així, no estava molt contenta, perquè Anansi era una mica cobdiciosa i volia totes les verdures delicioses per a ella sola. Així doncs, Anansi es va posar a pensar i se li va acudir un pla.

"Si us plau, entra, Tortuga. Seria un honor tenir-te com a convidat aquesta nit. Seu, aquí tens una cadira, i serveix-te. "

La Tortuga va entrar i va seure, però quan estava a punt provar la verdura, Anansi va cridar: "Tortuga, no saps que no es pot seure a taula amb les mans brutes?"

La Tortuga es va mirar les mans i va veure que les tenia molt brutes. Havia estat caminant tot el dia i no havia tingut l'oportunitat de rentar-se les mans. Aleshores la Tortuga es va aixecar i va anar al riu a rentar-se-les. Va fer el camí cap a la casa a poc a poc, com totes les tortugues, i quan va tornar Anansi ja havia començat a menjar.

"No volia que la verdura es refredés, així que he començat", va dir Anansi. "Però, si us plau, seu Tortuga".

La Tortuga es va asseure de nou i va servir-se la verdura, però de nou Anansi li va dir:

"Tortuga, no m'has sentit? No és de bona educació seure a la taula amb les mans brutes!"

Va mirar cap avall i va veure que les seves mans tornaven a estar brutes, ja que que les havia fet servir per tornar a la casa. Així que va caminar cap al riu una vegada més. I, aquesta vegada, quan va tornar va tenir la precaució de caminar sobre l'herba per no embrutar-se les mans. Però quan va arribar a la taula, Anansi ja s'havia acabat la verdura tan bona i no en quedava gens.

La Tortuga es va quedar mirant Anansi i després va dir: "Gràcies per compartir el teu menjar amb mi. Si alguna vegada véns a prop de casa meva, si us plau, permetem retornar-te el favor". Després va caminar lentament cap a fora i va seguir el seu camí.

Van passar els dies i Anansi va pensar més i més en el menjar que la Tortuga li havia ofert. El seu interès per sopar gratis no parava de créixer i, finalment, no ho va poder suportar més. Es va posar en marxa per anar a casa de la Tortuga.

Quan hi va arribar, just a la hora del sopar, la Tortuga prenia el sol a la vora d'un riu.

La Tortuga va aixecar els ulls, el va veure, i va dir: "Hola, Anansi, has vingut a compartir un sopar amb mi?"

"Oh, sí, i tant!" va dir Anansi, que tenia molta i molta gana. La Tortuga es va capbussar sota l'aigua per anar a casa seva i parar la taula per sopar. De seguida va tornar a sortir a la superfície i li va dir: "La taula ja està parada i el menjar està a punt. Si us plau, segueix-me, Anansi".

I aleshores es va submergir sota l'aigua i va començar a menjar lentament.

Anansi es va llançar a l'aigua, però no va poder arribar fins al fons del riu. Va intentar nedar cap al fons, però era tan lleugera que el seu cos pujava de nou a la superfície.

Va intentar bussejar i nedar d'esquena. Després, va saltar amb totes les seves forces, però no hi havia manera d'arribar fins al fons del riu.

Mentrestant, la Tortuga menjava a poc a poc. .

Anansi no estava disposada a renunciar a menjar gratis, i es va posar a pensar a veure com s'ho podia fer. Finalment, va tenir una idea. Va començar a agafar pedres i roques, i se les va ficar a les butxaques de la jaqueta.

D'aquesta manera, quan es va ficar a l'aigua es va enfonsar fins al fons i va poder seure a taula.

La taula estava plena de menjar boníssim. Anansi no es podia creure la quantitat de menjar que tenia davant i no podia esperar per començar.

Però tan bon punt va fer el primer mos, la Tortuga va deixar de menjar i va dir: "Al meu país no portem jaqueta a la taula. "

Anansi va veure que la Tortuga s'havia tret la jaqueta abans de seure. Anansi es va començar a treure la jaqueta, i tan aviat com se la va treure de les espatlles, va sortir disparat cap a la superfície. Va posar el cap dins de l'aigua i va veure com la Tortuga, allà baix, gaudia lentament d'aquell banquet meravellós.