El corb i la guineu

Mestre Corb dalt d’un arbre s’havia recollit i tenia al bec un formatge. Mestre Renard, per l’olor enllepolit, va i l’entreté amb aquest llenguatge: “Ei, senyor Corb, bon dia, li va dir, Que en sou de ben plantat! Que me’n sembleu, de fi! Segur, si el vostre cant ve a ser una imatge del vostre bell plomatge, sou, d’aquest bosc, el Fènix, i l’hoste de més preu.” De tan content, el Corb, no sap pas què li passa; i per mostrar la seva dolça veu obre el bec, i el formatge li cau a la pinassa. El Renard l’arreplega, i diu: “Senyor, cal que aprengueu que tot adulador viu a l’esquena d’aquell qui l’escolta. Per tan bona lliçó, la paga no és pas molta.” El Corb, avergonyit, parat al seu recés, jurà un poc massa tard: “No me’l prendran mai més!”